Aquests putes creguts de madrilenys volen robar-nos la primacia en la joint venture entre política i urbanisme. No es conformen amb la humiliació de retornar-nos un ministre que ha hagut d'anar a Madrid per aprendre a guanyar les illes d'Eivissa i de Munar (Formentera l'ha perduda ePacte i les poblacions de Mallorca i de Menorca votaren més o manco el mateix que el 1999 i no s'han eixancat d'emoció al davant del rosari de ministres que vengueren a controlar el company que jugà amb el seu equip com a cedit). No, no els basta aquest enverinat missatge de «en Madrid se aprende lo que es la política de verdad» i ara volen escampar la ignomínia que ells són més corruptes que nosaltres, que el seu desmesurat creixement de la bombolla immobiliària guanya a qualsevol que se li posi pel davant i que els seus «pelotassos» són els més impresentables representants de la política al servei dels interessos privats... i això és un robatori a mà armada, amb els agreujants de publicitat i traïdoria. I si el que volen es desprestigiar ePacte de Progrés, perquè va proclamar unes moratòries per agafar alè, que diguin noms de regidors d'urbanisme sense cap sucosa requalificació en el seu currículum i no faltin a tota una classe política que honradament ha alimentat partits i partidaris. La llista dels que entraren al despatx i venien d'un piset normal i se'n tornen a un xaletarro quan deixen el càrrec no l'hem demanada, que n'hi ha amb sort i treuen a la loteria enmig de la legislatura o tenen la parella tan ben col·locada que produeix, mentre l'altre governa, el que mai havia produït. Que de més madures se n'han vistes. Amb aquesta campanya llançada des de Madrid, només ens pot salvar que Unió Mallorquina surti a defensar el nostre honor com si fos el del senyor Matas. Convindria que, números a la mà, pagassin unes planes als principals diaris de la capital per davallar els fums a aquests polls entrats en costura. Comparar l'increment del preu del seu metre quadrat amb el nostre és ofensiu. I si volen miracles, ara que els ha pegat penacionalcatolicisme més ranci, la conversió de rústic en urbà, sense haver estat urbanitzable mai, deixa la contarella dels pans i els peixos a l'alçada d'una mala còpia dels germans Grimm. I d'aquests prodigis en tenim per donar i per vendre, incloses les indústries màgicament aparegudes enmig d'un sementer i beneïdes per consells insulars i consistoris. Això sense entrar en menudències com la departit polític (és una manera de parlar) que en el seu referendat programa electoral 2003 ja parlava de compensacions mil milionàries per a restriccions urbanístiques que els jutges encara no han quantificat ni quantificaran mai a l'alçada de les pretensions dels promotors. Necessitam un defensor, i el necessitam ja, perquè perdre el lloc capdavanter en la corrupció urbanística és una afronta de l'avassallador espanyolisme que no podem consentir.