cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
28°

El pacte PP-UM

Ja tenim el pacten PP-UM que era, tal com tothom entenia excepte el sector de la desesperació socialista i el subsector professoral-nacionalista, l'únic que se podia fer. I era l'únic per diverses raons. Una, perquè si bé és cert que en diputats el resultat és «quasi» igual al de 1999 i 1995, en realitat no ho és. A vegades la diferència entre que siguin «quasi» o siguin exactament «igual» dues situacions, doncs és com la nit i el dia. Aquest era el cas, sense anar més enfora, pel PSM, partit que hagués estat del tot suïcida si hagués jugat al pacte del Consell i el qual (excepte els primers dies postelectorals) és l'únic que comença a demostrar que ha entès el que li ha passat, no només ara sinó sobretot fa quatre anys, i ha optat intel·ligentment per fer allò que podia fer perquè les coses anassin com han anat. Segona raó: també eren prou diferents, les situacions, perquè els pactes de 1995 i 1999 eren il·lusionants, se teixien a partir d'un objectiu clar: l'erosió al PP des de posicions de força. Eren com esgraons que se pujaven. Ara, com a poc, hauria estat baixar per avall i per més d'un tirant-se de cap. No hi havia cap posició possible de força, sinó absoluta feblesa. Tercera raó: si se miren els resultats municipi a municipi, o bé se llegeixen els articles de B. Picornell al respecte, se veu que la teoria de l'avanç socialista és un pur miratge. El que hi ha és que el PP estén el seu poder per tot i creix allà on més sensible i rellevant és: on hi ha més demografia. Això vol dir que a les localitats on se viu més nítidament en un context sociològic urbà i modern (prop del 80 per cent de la població mallorquina) l'única força que augmenta és el PP, mentre la resta, tots, són declinants. Convendria que ho analitzassin amb atenció, els d'esquerra, perquè per aquí, i no per altres llocs ni per altres raons, s'expliquen moltes coses. Una altra consideració, i és una pura elucubració perquè això no se pot saber mai amb certesa, sobre el pacte PP-UM és la sospita de votants d'UM que se senten molt decebuts amb aquest acord. Potser serien nacionalistes desencantats del PSM, o fervorosament contraris a aquest partit, que hagin donat la seva confiança a UM suposant que és un partit defensor del seu «país» (seu, d'aquest sectors nacionalistes; no seu d'UM, clar) i entre això i la confusió entre a quina regió viven i la demonització sistemàtica del PP, doncs el resultat hauria estat la falsa il·lusió de pensar que UM se convertiria en la formació que lideraria una mena de renaixement de les glòries nacionalistes mallorquines i, clar, ara, amb el pacte doncs queden, aquest hipotètics votants, amb un amarg sabor de boca. I d'aquí s'explicaren, per ventura, algunes reaccions un tant airades. Bé, això és cosa de cadascú, segons el que hagi votat i perquè. De moment, a UM ja li ha servit per alcançar un dels dos grans objectius: superar el PSM a Mallorca. L'altra, erosionar el PP, aquest sí que no l'ha aconseguit. I com que si una cosa és UM és molt pràctica, doncs el resultat a la vista està. Si qualcú se sent enganat per aquest pacte, si bé naturalment qualsevol votant té tot el dret del món a sentir-s'hi, per ventura naixeria, el desengany, d'un desenfocament previ bastant considerable sobre la realitat social i política de Mallorca. El pacte PP-UM, finalment, és la demostració de la realitat de què són els espais ideològico-polítics a Mallorca. Un, el conservador (PP-UM) que, de llarg, és l'immensament majoritari: fa vint anys, 1983, un 52'7 per cent dels vots vàlids, i enguany el 54'2 per cent, la qual cosa demostra que quan s'alien aquests partits són imbatibles. L'altra, l'esquerra (PSOE, EU-Verds), el 2003 tenia un 37 per cent dels vots vàlids i ara un 31'6 per cent i, si se vol, afegint-hi el PSM: 43'6% i 40'6 per cent, respectivament; això manifesta un greu problema de manca de capacitat de penetració social i demostra també que fiar-ho tot a cap a on s'inclini UM pot servir conjunturalment per a les cadires però no per avançar en res sòlid. I el tercer, el nacionalisme autoctonisme (PSM-UM) que el 1983 representava un 24'9 per cent del vot vàlid, enguany ha baixat a un 18'3 per cent, confirmant el declivi en cada ocasió una mica més acusat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.