Tecnologies sostenibles?

L'oficina sense papers era una de les components essencials de l'idíl·lic escenari promès per algunes veus qualificades davant la generalització de l'ús dels ordinadors i de les tecnologies relacionades. Amb el temps hem vist que, ben enfora de convertir en realitat aquesta utopia, els ordinadors han provocat un sensible augment del consum de paper amb les consegüents adverses conseqüències mediambientals. I no es tracta només del paper, ja que resulta que les deixalles electròniques s'han convertit en un greu problema global que deixa ben desenquadrades aquelles altres expectatives que pintaven les tecnologies de la informació com unes tecnologies netes i sostenibles. Adjectius que han deixat de ser aplicables davant les tones i tones d'equips vells i obsolets, convertits en deixalles perilloses i tòxiques, acompanyades de pràctiques i actituds contranatura (i mai més ben dit) de les quals serien un exemple paradigmàtic els DVD que s'autodestrueixen i que té previst començar a comercialitzar una empresa filial de la Walt Disney el proper mes d'agost. Encara no havien passat vint-i-quatre hores de l'anunci d'aquest nou producte i l'associació «Californians Against Waste» (una cosa com ara Gent de Califòrnia contra les deixalles) ja havien posat el crit en el cel i havien iniciat una campanya contra aquest producte, tot al·legant l'atemptat que significa contra el medi ambient l'augment de plàstic farcit de materials tòxics que significarà el seu ús, la qual cosa és ben bona d'entendre, si hom té en compte que un DVD de lloguer d'ara, en mitjana, el fan servir entre cinquanta i cent persones, en tant que dels que s'autodestrueixen caldria fer-ne un per cada un d'aquests cinquanta a cent usuaris putatius, un efecte que vendria a ser similar al de l'augment de consum de paper, però amb un producte encara més perillós. El fet és que segons la revista Wired, l'any passat el nombre d'ordinadors retirats per obsolets va excedir el de nous ordinadors venuts i que hom calcula que per devers l'any 2007 hi haurà més de cinc-cents milions d'ordinadors retirats per obsolets i que, si no es preveuen polítiques escaients, passaran a convertir-se en un greu problema mediambiental. Fet i fet, els americans han començat a aplicar diverses solucions parcials, com ara fer donacions a ONG's i a d'altres tipus d'entitats benèfiques, la qual cosa només trasllada i retarda el problema. Una altra solució, certament solidària, consisteix a enviar els equipaments obsolets a diversos indrets d'Àsia, on no miren tan prim amb això de les deixalles tòxiques. Finalment, a llocs com a Califòrnia, estan intentant promulgar lleis que garanteixin -des del moment de la fabricació- el reciclatge dels components i materials generats per aquests estris quan acaben el seu curt cicle de vida útil. Però aquesta opció costa diners i, com sempre, la discussió és qui ha de pagar aquesta factura. Els legisladors més agosarats, imprudents i lúcids, reclamen que la factura sigui pagada pels fabricants. Aquests parlen de responsabilitat compartida, la qual cosa vol dir que la factura ha de ser pagada a parts iguals per ells, l'administració, els venedors i els usuaris. L'administració diu que no pot augmentar la despesa pública i els usuaris (i cal suposar que els venedors) diuen que, com que no tenen gens de poder de decisió sobre la casta de materials que s'empren per fer els ordinadors, tampoc no volen saber res de com s'han de tractar una vegada que han acabat de ser útils. És a dir una versió moderna i per a adults d'un joc que ja practicàvem de petits a l'escola i que en dèiem «tu el dus».