La veritat és que no l'hi ha anat tant malament, després d'aquests darrers 4 anys de pacte, a Unió Mallorquina. Al cap i a la fi hi ha sortit guanyant 5.100 vots més que a les anteriors eleccions. Els acords preelectorals d'UM amb altres partits de caire independent de tot Mallorca han donat bons resultats i, gràcies a la part forana, UM ha aconseguit consolidar-se com la tercera força política de Mallorca, superant el PSM, a més d'haver estat el partit que ha aconseguit un major augment de regidors, amb 35 més que el 1999.

La gran majoria del vot independent local que ha optat per votar UM a nivell autonòmic, ho ha fet perquè ha vist en aquesta formació una clara alternativa realista al PP. De la mateixa manera, les formacions independents que han optat per coalitzar-se amb UM, ho han fet també presentant-se com una alternativa a la opció conservadora-popular.

«Colgar-se» una altra vegada amb el PP suposaria, de segur, perdre aquest caràcter alternatiu, amb la conseqüent dissolució del vot a futures eleccions. No podem oblidar l'esclat sofert com a conseqüència del darrer casament d'UM amb el PP (1991-1995) que va suposar una pèrdua de més de 10.300 vots (més del doble dels que ha augmentat aquestes darreres eleccions).

No ens enganyem, encara que des de certs sectors i inversors es vegi més rendible una aliança amb els populars, el votant de base d'UM sol ésser més progressista que conservador; i tornar a «combregar» amb el PP per només aconseguir seguir figurant, podria suposar, de aquí quatre anys, una desbandada de vots d'UM cap a altres formacions més progressistes, o cap al mateix PP. El que esta clar és que a llarg termini això no és rendible.

Guillem Mas Gornals. Campos.