Europa i el drama txetxè
L'atac kamikaze que causà ahir la mort de 16 militars a prop de la frontera de Txetxènia revela que el president rus, Vladimir Putin, es troba molt lluny de tenir controlada la situació al Caucas. Malgrat la parafernàlia desplegada per la commemoració del 300è aniversari de la fundació de Petrograd, que Putin intenta capitalitzar com a mostra de la «nova Rússia», la realitat és que les maneres del seu exèrcit són pròpies dels temps dels tsars i de situacions predemocràtiques. Putin parla amb suficiència de la «casa comuna» europea i de les seves dèries de reconvertir Rússia en una gran potència, però en realitat necessita tota la brutalitat de les armes per mantenir a retxa un poble que aposta amb coratge per la independència. Mentrestant, tant els Estats Units com la Unió Europea es mostren insensibles davant el drama txetxè. La doctrina Bush, centrada a qualificar de terrorisme tot el que sigui rebel·lia contra un règim amic seu, és la gran excusa perquè Putin esclafi el poble txetxè. Europa ha de reaccionar i exigir el compliment dels drets humans, entre els quals es troba el de l'autodeterminació. Si la Unió perd el referent dels drets universals, difícilment es podrà convertir en potència política amb predicament i pes arreu del món.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.