Europa i el drama txetxè

L'atac kamikaze que causà ahir la mort de 16 militars a prop de la frontera de Txetxènia revela que el president rus, Vladimir Putin, es troba molt lluny de tenir controlada la situació al Caucas. Malgrat la parafernàlia desplegada per la commemoració del 300è aniversari de la fundació de Petrograd, que Putin intenta capitalitzar com a mostra de la «nova Rússia», la realitat és que les maneres del seu exèrcit són pròpies dels temps dels tsars i de situacions predemocràtiques. Putin parla amb suficiència de la «casa comuna» europea i de les seves dèries de reconvertir Rússia en una gran potència, però en realitat necessita tota la brutalitat de les armes per mantenir a retxa un poble que aposta amb coratge per la independència. Mentrestant, tant els Estats Units com la Unió Europea es mostren insensibles davant el drama txetxè. La doctrina Bush, centrada a qualificar de terrorisme tot el que sigui rebel·lia contra un règim amic seu, és la gran excusa perquè Putin esclafi el poble txetxè. Europa ha de reaccionar i exigir el compliment dels drets humans, entre els quals es troba el de l'autodeterminació. Si la Unió perd el referent dels drets universals, difícilment es podrà convertir en potència política amb predicament i pes arreu del món.