Ses Voltes

Quan em vaig «entregar» per fer el servei militar, d'aquest indret se'n deia Ses Bòvedes, i just aquí on ara hi ha l'escenari i els bancs de fusta, hi havia aleshores, fa quaranta anys ja, Déu, uns pavellons on nosaltres, els reclutes, un darrere l'altre en pilota picada, sí, era un espectacle de veure, supòs, res de supòs, ho sé cert, fent una esperpèntica taringa, els metges militars ens pesaven, ens midaven i ens feien unes revisions per a veure si érem útils per salvar la pàtria si es donava el cas. Matar per Espanya, per ser exactes. Record molt bé que hi havia una dita, una silvestre interpretació; aquesta: que també ens sospesaven els testicles. I cosa hi havia d'això, mirin. En realitat el que feien els oficials metges, era agafar-te'ls amb l'engospada d'una mà i fer-te tossir. Així comprovaven si estaves «trencat» o no. Però vaja, nosaltres, aquell temps i moment, ben convençuts que el que en realitat es feia era comprovar si donaven el pes o no, els nostres atributs masculins. Tot això pensava el passat dissabte 19-04-03, allà mateix, a Ses Voltes, mentre el fotògraf del nostre germà gran Ultima Hora feia la seva feina, com cada any, en acostar-se Sant Jordi. I bé. Gairebé les mateixes cares de sempre, amb l'afegitó d'alguna novella adquisició ben interessant. I la gens ni mica justificada absència d'un parell. Així i tot, com vostès pogueren comprovar aquest darrer dimecres, vàrem arribar a ser una bona trentena. Un company lletraferit em va dir a cau d'orella: «mira si som xarecs de mena els de la ploma, que necessitam de l'excusa d'una foto per publicar al diari per a reunir-nos una guardeta». No vaig compartir del tot la teoria, però tampoc la vaig discutir gens ni mica. Darrerament, i jo sé perquè, ha de ser molt precís perquè jo me n'avengui a entrar en polèmiques obertes. Hi va haver estretes de mans, petons i encaixades. I qualque onírica sospesada de dallonses també, mirin per on.