No estem per gaire festes

Avui és un dia en el qual una, dona i treballadora, -encara que hi ha que apunta amb gaire certesa que els dos conceptes no es separaren mai- hauria de sentir-se com a mínim una mica reconeguda. És la jornada per excel·lència en la qual es torna a parlar de les bones intencions i en la qual les estadístiques ens mostren una vegada més una realitat dirigida i dissenyada per una immensa majoria d'homes i executada per una altra encara més nombrosa majoria però de dones. Basta una ullada a la vida quotidiana per comprovar qui maneja i qui pren part activa del poder de decisions ja sigui a l'àmbit privat o públic. Si féssim l'exercici de comptabilitzar el nombre de dones que figuren en els consells d'administracions de les empreses més importants, ens adonaríem que curiosament la immensa majoria té com a principal aval el seu llinatge. I és que ser la filla de o la dona de desenvolupant el rol masculí de l'executiu sexista i implacable és igual de reprovable que el paper de fill de o de propietari del xiringuito. A la vida política n'hi ha que han optat per la via de l'obligació i d'aquesta manera arribar a una normalitat, són les polèmiques quotes femenines que tant molesten la dreta. Encara que no és la meva intenció defensar que l'únic mèrit d'un polític per entrar o sortir d'una llista electoral véngui determinat pel seu sexe, sí m'agradaria fer memòria i demanar quan la intel·ligència o virtuts similars s'han tengut en compte a l'hora de confeccionar una llista. De fet, acabaríem primer enumerant els nostres polítics mínimament lúcids, que els ineptes, o senzillament mediocres, i la immensa majoria han estat homes. Homes que no han hagut de justificar per què els trien i que tampoc han estat mai jutjats per la seva forma de vestir o pel seu pentinat. A mi particularment m'importa molt poc si la Ministra Palacio du una estètica lamentable sinó la seva lamentable actuació davant el Consell de Seguretat. Com tampoc m'importa molt poc saber quins és el meravellós currículum que segons Rosa Estaràs l'avala segona de la llista conservadora, ni vull pensar si la degradació de Madrid a les Colònies ve motivada o no per ser dona, pels problemes judicials o pels ètics. Perquè la diputada Estaràs, juntament amb els quatre diputats populars triats a les Illes Balears, ja ens varen demostrar el passat dimarts que l'obediència i la disciplina de partit està per damunt de moltes coses, com per exemple dels mils d'illencs que diàriament cridam: No a la guerra! Després de la crisi d'Iraq, tal vegada, el seu únic mèrit sigui ésser dona.