El discurs d'Antich

La crida feta ahir pel president Antich per aconseguir un gran pacte nacional per l'autonomia que ha d'implicar partits polítics, entitats de diferents tipus i la societat civil en el seu conjunt s'ha de saber valorar en tota la dimensió que mereix. Antich, aprofintant el Dia de le Illes Balears, ha demostrat el que ja va afirmar quan presentà la seva candidatura a les eleccions primàries socialistes de 1998: «Hem de ser més PSIB i menys PSOE». Aquest pacte cerca la reforma de l'Estatut per aconseguir majors cotes d'autogovern i l'exigència que Madrid compleixi la Llei de Règim Especial. Són objectius capaços d'unir totes les forces de progrés i, fins i tot, molts de sectors de sensibilitat conservadora però que saben que aquests també són els seus interessos. Pocs mesos abans de les eleccions, el president es torna a mostrar com l'home capaç de fer d'eix de tots els corrents que creuen en l'autogovern i en la construcció d'un país més equilibrat. És segur que la seva proposta tindrà ressò i que l'objectiu de reformar l'Estatut serà present en altres programes electorals com a primera passa amb vista a una nova possible coalició de Govern. Un altre aspecte del seu discurs va ser l'àmplia apel·lació al jovent, tenyida d'encertades crides a la pau. És lògic que ho fes. Els joves són el segment més conscienciat de la societat quan es tracta de lluitar contra la guerra, i és possible que Antich reculli aquests fruits per maig a causa de l'encaparrotament del PP a donar suport als Estats Units. I aquest aspecte també s'integra en el pacte nacional per l'autonomia. Una nació no és només llengua i territori. Essencialment, i per sobre de tot, una nació són les idees i els valors que defensa.