Els enemics dels meus enemics...

Toni Gomis cerca l'entrevista amb aquest individu per preguntar-li per Rabasco. No veig cap altre significat. L'entrevistat hauria de dir almanco la veritat, tot i que això, en els nazis i en els seguidors de Mussolini, no s'estila. En cap cas hauria de fer menció d'un partit al qual mai no va pertànyer, i que en canvi emprà mitjançant els afiliats per a ús personal, fins que se li exigiren, sota advertiments de denúncia, que deixàs d'utilitzar el nom d'ASI per proclamar les seves idees nazis.

Un individu d'1'85 d'estatura i 140 quilos de pes, de clara manifestació violenta i amb un passat fosc, no hauria de denunciar una agressió inexistent com a forma de revenja i de fer mal. Amb això demostra la seva covardia i feminitat, amb perdó de les dones.

D'altra banda, i amb aquesta mena d'actes grollers, demostra que només pretén aconseguir el protagonisme propi de les persones acomplexades, com succeí a la plaça de Espanya, quan s'enfrontà als independentistes mentre era protegit per la Policia.

Jo vaig ser a la manifestació, tothom em va conèixer i ningú no m'agredí, just m'insultaren dient-me «fill de puta», però no vaig haver de recórrer a la policia perquè me protegís, i molt manco vaig anar a l'hospital perquè em fecin un informe mèdic per després presentar una denúncia per treure doblers als presumptes agressors, com sol fer l'entrevistat. En qualsevol cas, i suposant que fos cert allò de l'agressió cap aquest individu, més que un retret per part de la societat i dels periodistes, haurien d'aplaudir-se tots els intents d'eradicació d'aquests personatges, que just saben obrir-se camí entre les mentides, els falsos testimonis i mitges veritats impossibles de demostrar.

Però mentre hi hagi periodistes enemics de Rabasco, segur que existiran aquests personatges.