Mort a mort, boca a boca

l l l
Fa molts anys, a Nicaragua, arran d'una conversa amb membres degovern sandinista, vaig confirmar per a què ens volien als voluntaris cooperants. Aquests dies, en veure el moviment dels voluntaris solidaris amb Galícia, he recordat el que tan clar tenien aquells governants que necessitaven de la generositat del món desenvolupat, però, sobretot, de l'existència de comunicadors, en primera persona i sense censura, que explicassin el que havien vist. Ells també tenien l'enemic molt més gran i poderós, i l'únic que podia contrarestar una vergonyosa campanya que els satanitzava en els mitjans de comunicació, mentre abocava milions a mantenir una guerra destructiva i miserable (eTribunal de la Haia condemnà al govern nord-americà per terrorisme, encara que ara ningú ho vulgui recordar), era eboca a boca de milers de voluntaris desplaçats des de tot el món, Estats Units d'Amèrica inclosos. És vera que col·laboràrem en la creació i manteniment d'hospitals, escoles, granges, sistemes de comunicacions i en tot el que podíem, però de nosaltres s'esperava, especialment, la tasca testimonia una vegada tornats a casa. Per això, no m'estranya l'animadversió, fins i tot por, que genera el voluntariat en els que pretenen amagar la seva incompetència -en el millor dels casos- rere el control quasi absolut de la informació. Des dels que asseguren no haver de menester més voluntaris fins als que hi veuen dimonis antisistema o simples bandarres viatgers: tots saben del seu incontrolable efecte comunicador d'una realitat que ells voldrien amagar, perquè els compromet i incrimina.