Ofegat per l'escàndol de les morques, el president Aznar no ha tingut una altra idea que recuperar prestigi incrementant les penes per terrorisme i descarregant sobre els etarres les culpes del seu descomunal error prop de les costes gallegues. Aquest estil de fugir cap endavant quan hi ha marea negra recorda moltíssim les tàctiques de Felipe González, que s'inventava creuades quan les coses li venien mal donades. El felipisme ficà la pota fins a dalt amb la qüestió dels GAL, però per intentar sortir d'aquell carril maleït es mostrava com un Govern combatiu davant els «brots de racisme que corren el perill de créixer entre la societat espanyola». Era una trista cortina de fum sobre la ferida que estava duent el PSOE a l'oposició de manera implacable.

Ara Aznar pateix del mateix mal. Un cop que ha vist el desastre vol desenterrar així com sigui la polèmica sobre el terrorisme. Però la societat espanyola és cada cop més madura i ja no es pot manipular com si fos una escoleta. Ara desviar l'atenció ja és sinònim de debilitat. I el problema és que Aznar no repetirà el 2004. Ha dit i insistit que l'actual serà la seva darrera legislatura. Però si aquests traspassos de poder es poden convertir en una gran festa quan les coses van bé, hi ha moltes possibilitats que siguin un drama en situació de crisi política. Un Aznar fort pot designar a dit el seu successor sense que li tremoli el pols. Un president dèbil veurà com li discuteixen les decisions i com li surten candidatures alternatives.

El PP s'ha complicat moltíssim la vida amb el desastre dePrestige. El seu punt fort, que era el lideratge indiscutit fins i tot a l'hora de designar successor, ara trontolla.

Objectivament, el caos del petrolier demostra el més patètic passar a un Govern: la manca de reflexos. I aquesta mancança es fa més gran quan s'incrementen les penes als terroristes per poder sortir de l'embull. S'acosta un 2004 en què Zapatero ensuma poder i on la tensió pot ser molt més gran del que es preveia en un principi. I a més, Rajoy, Oreja i un parell més estan tocats. On cercarà el seu dofí?