algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.41°
15°

Jovellar, el ministre

Quan es fa referència als mallorquins que han arribat a ésser ministres del govern espanyol, rarament tenim en compte el general Jovellar (1819-1892). Potser perquè les seves obligacions militars el retingueren, de ben jove, fora de Mallorca i a diferència de Weyler, que entre guerra i guerra sembrava cols a Son Roca, ell preferia conspirar a la cort. Va ésser enterrat a Madrid, fa 110 anys. Tanmateix, Joaquim Jovellar Soler havia nascut a Palma i és mallorquí a tots els efectes. Vejam si ens entenem, no en vull fer bandera, de la seva procedència. Únicament hi faig al·lusió, perquè em meravella el fet de constatar com els records col·lectius esdevenen fum en poc més d'una centúria. Jovellar va ésser un dels militars amb més renom al segle XIX, cosa que cal considerar tot un mèrit, perquè els militars d'alta graduació eren més populars que les cupletistes. Va lluitar contra els carlins i contra els insurrectes del nord d'Àfrica i de Cuba. I tenia anomenada de sanguinari, més que merescuda, com ho palesa la seva actuació arran de l'abordatge del Virginius per part del Tornado. El Virginius era un vaixell mercant que navegava per aigües cubanes amb bandera dels Estats Units, i els seus tripulants, americans i anglesos, foren acusats de connivència amb els insurrectes. En cap moment del judici va quedar clar aquest punt, però Jovellar va manar afusellar-ne cinquanta-vuit per demostrar al món qui duia els calçons a Cuba. Era l'octubre de 1873. No cal dir que la tensió política va assolir les màximes cotes de crispació. Tanmateix, Jovellar no va perdre els papers. En resposta al govern espanyol, que no sabia quina actitud prendre davant l'ofensiva diplomàtica d'americans i anglesos, va dir que en la guerra tot és vàlid. I és cert, qualsevol canallada és permesa sempre que les víctimes siguin d'un país que no fa vasa en el concert internacional. L'any següent, el Virginius va ésser restituït als Estats Units amb la tripulació supervivent, i Jovellar va incorporar-se novament a la cort espanyola. A Madrid no va estar-se mans plegades. Tampoc ningú no li demanava que s'hi estigués, ja que el seu prestigi, entre la família conservadora i els militars d'alta graduació, no havia minvat ni un pèl. Va encarregar-se de l'exèrcit del Centre, i va fer costat a Martínez Campos quan aquest va proclamar Alfonso XII Rei d'Espanya. En compensació, va ésser nomenat Ministre de la Guerra, càrrec que va exercir entre el desembre de 1874 i el setembre de l'any següent. Posteriorment va presidir un govern de transició, controlat per Cánovas del Castillo, que desembocaria en l'etapa d'alternança entre conservadors i liberals, caracteritzada pel control que exerciria el caciquisme en el conjunt de la vida espanyola. L'any 1875 Jovellar va cedir el govern a Cánovas i se'n va tornar a pegar tirs. Va entrar en combat, concretament, a Cuba i a Filipines. Encara, deu anys més tard (novembre 1885-octubre 1886) tornaria a fer-se càrrec del Ministeri de la Guerra, aquesta vegada a les ordres de Sagasta. Sols el va ocupar un any, temps més que suficient per reprimir l'alçament republicà del general Villacampa i de Ruíz Zorrilla. Jovellar, en contra de l'opinió general, demanava la condemna a mort dels conspiradors. No va sortir-se amb la seva i, de mica en mica, la rutilant estrella política que l'acompanyava va entrar en declivi. Moriria sis anys després, el 1892. A Palma no hi ha cap carrer que dugui el seu nom ni a la guia telefònica no figura ningú amb el seu llinatge. Cal pensar que se n'ha extingit la nissaga. I cap referència queda, d'ell, en el record col·lectiu.

Llorenç Capellà, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.