D'ençà que he sabut que el motiu de l'espectacular augment de la natalitat a la Xina aquest 2002 és perquè volen que el seu fill neixi l'any del cavall i evitar"se un 2003 marcat pel poc estimat any de la cabra, he començat a entendre moltes de coses. Ara ja he comprès que la meva condició innata cap al pessimisme no és per viure a una terra com aquesta sinó per haver nascut l'any de la cabra i a sobre a finals de desembre, el que em converteix per la superstició oficial també en cabra. Fins ara sempre havia pensat que les dates de naixement venien més motivades per qüestions pragmàtiques del tipus si tenc un fill el març i m'afegeixo el mes de vacances, més els dies pendents puc passar tot l'estiu de baixa i així estar amb el gran i no pagar escoleta d'estiu, per exemple. Raons com aquestes, juntament amb els mètodes anticonceptius guardats en el calaix fan que el teu horòscop sigui com la teva nòmina, una cosa pactada i programada per uns i acceptada, amb resignació per la part contractada. Precisament després de conèixer les excel·lències de l'any del cavall vaig pensar en el que hagués estat de nosaltres si els nostres polítics "definir"los com estadistes em sembla un ascens injustificat" haguessin nascut un altre any, un mes diferent i a una altra hora. És difícil arribar a assumir que el nostre futur està determinat per l'ascendent de n'Aznar, per exemple, i que si Fraga hagués nascut un any de bona sort no hagués passat a la història com un Ministre franquista, trist protagonista del desgavell del Prestige.

Amb la distància cultural que hi ha entre Orient i Occident la veritat és que se'ns fa difícil entendre supersticions d'aquest tipus i, tal vegada per això la informació s'oferia, en el bloc de notícies internacionals juntament amb la sang i fetge de Palestina, amb certa ironia, com si nosaltres estiguéssim exempts de supersticions. Em venen al cap molts de exemples, des de la Inquisició al canvi de mil·leni, però segurament tot això ho pens perquè som Cabra.