Enginy i enganys

l l l
Miri, fins ara no sabia d'on em sonava la cantarella de «no actuar per no produir fotografies demagògiques». Ara ja ho record: abans que el senyor Aznar l'amollàs com qui amolla un pet, ja l'havia sentida de la seva boca, i referida a la promoció turística a fer amb elegítim govern d'aquestes illes (això també deu ser Estat de Dret). Al final, quan vostès, els que parlen, els que ho pensen i els que ho manen dir, renuncien a fer el que vostès mateixos demanen -promoció-, demostren que l'únic interès col·lectiu que els mou és el de com pitjor vagi l'economia, més aviat ens retornaran al governs submisos. És un interès tan legítim com qualsevol altre, fins i tot quan utilitzen el quasi engany (atribuir el descens en el compte de resultats dels seus a l'acció d'un govern no aconsegueix la categoria d'engany: no és enginyós, premisa per ser-ho). L'únic que els demanaria és que no ens menystenguin el seny, perquè, com erei del conte, fa temps que passegen les seves nueses pel davant dels nostres nassos. Certament, això no els fa menys reis, però els descobreix les bolles.

l l l
Per contra, m'ha corprès l'enginy de la senyora Munar en el seu article felicitació publicat ahir en aquestes pàgines. Deixar anar «vull agrair-vos la confiança que vàreu depositar en nosaltres, aviat farà 4 anys» és un dels enganys més ben teixits d'aquesta legislatura: la confiança majoritària d'aquesta illa es deposità en una suma de partits. Malgrat les seves actuacions responen quasi sempre a aquest Pacte, la imatge enginyosa que pretén és la d'haver guanyat unes eleccions i, a més, governar amb el seu programa; almanco publicitàriament. És com el rei del conte, però al davant d'un públic de cecs (i manxols).