Avui matí, quan engipon aquestes ratlles, el sol lluu sobre la meva vila. El cel ha aparegut, il·luminat pels primers raigs del dia, esmaltat d'un blau intens perfecte. L'ambient climatològic general és que el dia serà literalment radiant, d'escassa temperatura però net. Açò no obstant, la nit l'he travessada amb un ull obert, perquè ens ha caigut pluja hores i hores, amb una persistència irrefrenable. Com és ben comprensible, no era pas per mi que he passat una nit mig desvetllat, perquè, naturalment, he sentit el soroll de les cortines d'aigua des de la posició física dolça -i eixuta!- en què aquest fenomen es pot contemplar amb més candor poètic: embotit entre llençols i flassades càlides. La meva inquietud, en realitat, provenia de pensar en Josep Maria Cortadelles. El meu amic Cortadelles, des del 2 de desembre, és en vaga de fam. La du a terme arrecerat, més aviat poc, suvora la porta de l'església de Santa Maria de Maó. Vull dir que fa una vaga exactament a la intempèrie, enmig del fred de desembre, de les banyadures marines o, com anit, enmig dels bots i barrals.

L'he anat a veure, així que l'hora assolellada m'hi ha convidat. Confés que m'ha faltat el coratge de llevar-me en plena matinada per portar-li companyia i per compartir la pluja. Me l'he trobat ben animós, sense escarafalls ni gesticulacions, però enter, malgrat els quinze dies que porta de dejuni protestatari. Cortadelles hi fa una reivindicació claríssima. Vol que l'Ajuntament de Maó, com a propietari d'una casa vella i sense ús, li sigui cedida per posar-hi en pràctica un pla d'inserció de delinqüents juvenils. Com s'haurà fàcilment deduït, Cortadelles és psicòleg, i ha dedicat sa vida a treballar amb grups socials d'alt risc. Sobretot li interessen els joves capficats en situacions desestructurades, per dir-ho amb el llenguatge de diagnosi. L'Ajuntament creu que hi ha altres alternatives, i que cal asseure's a taula per parlar-ne. Cortadelles, però, diu que ja n'hi ha prou de dilatar la resposta, que el compromís no pot esperar-se eternament; que urgeix la resposta explícita de l'administració municipal. «Per açò, perquè crec que les coses arriben a un punt en què no podem consentir més temps, és que m'he declarat en vaga de fam. Així romandré mentre no hi hagi un compromís sobre la casa, aquesta o qualsevol altra».

La intenció inicial de Cortadelles era situar-se sota la galeria porticada de la casa consistorial, per dues raons. Primera, perquè la protesta va contra l'Ajuntament. I segona, molt més humana i peremptòria encara, per maldar d'aixoplugar-se de pluges i humitats nocturnes, com, en efecte, s'han produït aquests dies sobre les nits de Maó. Una cosa és, òbviament, decandir-se a poc a poc per una vaga de fam, i una altra haver-ho d'accelerar per complicacions bronquials sobrevingudes. L'aixopluc, però, li ho han denegat, com també la instal·lació d'un vàter químic portàtil («la despesa del qual -diu- havia sol·licitat a càrrec meu») i permís per estacionar el seu vehicle en la zona blava de la plaça, sense haver d'alimentar, és clar, l'escurabutxaques, i açò per fruir d'una mena de cobertor per estar-s'hi les nits. Tampoc no hi ha hagut res a fer. Així, Cortadelles s'ha vist empès a demanar «asil» parroquial a Santa Maria, i allí, en un racó de l'escalinata, hi té tres flassades, paper higiènic, una ràdio i sucs -abundants líquids que la gent li porta. «Vinc -m'explica amb un rictus d'ironia- d'un temps fosc en què havíem demanat l'empara de l'Església per fugir de les empaitades del franquisme, i, mira com són les coses, ara, en plena democràcia, he hagut de recórrer altra vegada a la mare Església». Mentre em diu aquestes paraules, la brigada municipal d'obres ha acabat d'instal·lar un espectacular anunci lluminós de Nadal ben a prop del campament de Cortadelles. S'hi llegeix açò, amb lletres enormes, vermelles, verdes, grogues: «Carrer Nou: passejar i comprar». Cortadelles fa que me n'adoni i replica: «Aquesta és la classe de missatge de Nadal que ha de promoure un Ajuntament socialista?»

Miquel Àngel Limón Pons, periodista