Amina Nawal i el dret d'asil

M'arriben quantitat de missatges sobre la brutalitat dels costums del seu poble i molt poques sobre les condicions en què viu. Tenc notícies de les gestions realitzades davant l'Executiu del seu país, com si es tractàs de la d'una democràcia a l'estil de les que coneixem a Europa. Tot això, m'hauria de confirmar que aquests africans, millor si es queden a casa i no deslocalitzen les seves animalades. En arribar aquí, és quan tota l'energia de la meva bona voluntat fa figa. Nawal, la vida de la qual hem de salvar, no és una excepció. La major part dels africans viuen sota brutals dictadures. Fins fa relativament poc, Europa era terra d'asil, com saben els espanyols, els portuguesos i el grecs. Per a nosaltres, la dominació de la dona, la pena de mort i, en resum, els drets de la persona no és que siguin política. Són la raó de ser de la política.

Aleshores, un ingenu es podria demanar per quina raó els Governs europeus no han oferit encara asil polític a totes les dones africanes que considerin que el règim del seu país viola el seus drets. Sentim paraules ben diferents. Els moviments migratoris ens són presentats com intents d'individus aïllats de la seva circumstància per millorar el seu nivell de vida. Tot sona a cordó sanitari. S'escolten poques veus que invoquin la Declaració dels Drets Humans i omplin de dimensió política la immigració. No sé si estareu d'acord amb mi que abandonar l'escola de la sospita requereix una tenacitat a prova de bombes.