Dia 17 de novembre de 2002, aproximadament a les 19 hores, em vaig dirigir al restaurant La Lubina per tal de fer una reserva per un grup d'unes 80 persones.
En primer terme, i des del taulell, em va atendre una persona que, en no entendre'm em va dir, amb una actitud poc amatent i educada que li parlàs en espanyol. Jo li vaig contestar que miràs de cercar qualcú amb qui em pogués entendre en català. Es va dirigir cap una taula on hi havia almenys 6 persones. Tots es giraren cap a mi i li contestaren en veu alta: «'que te hable en español; esto es España!», la qual cosa va ser repetida més d'una vegada. Finalment, un del grup s'aixecà disciplicentment i se'm va acostar. Li vaig exposar la meva queixa per aquells comentaris i ell "sempre en castellà" em va dir que no tenia per què parlar-me ningú en català. Quan vaig insistir-hi advertint-li que aquella situació hauria de canviar en aplicació de la Llei de Comerç, ell, amb una actitud verbalment correcta però amb un posat que puc qualificar justament de cínic, em va contestar, «ya se verá». En cap moment, cap dels presents va fer el més mínim intent, no ja de satisfer la meva demanda lingüística, sinó ni tan sols per tractar-me amb la cortesia mínima normal cara a un client de qualsevol establiment públic.
Crec que en donar a conèixer aquest fets, i en posar-los en coneixement de la Direcció General de Comerç, actuu complint el meu deure con a ciutadà de denunciar qualsevol menyspreu a les lleis aprovades democràticament.
