La negativa del Govern Aznar a tornar a la Generalitat els documents incautats durant la Guerra Civil ha desfermat una gran polèmica a Catalunya. Però és trist que la protesta arribi ara. El problema del conjunt de l'Estat espanyol és l'amnèsia, però no la de fa més de mig segle, sinó una altra molt més feridora i propera: dilluns que ve es compleixen vint anys de la victòria de Felipe González i del PSOE, partit derrotat a la Guerra. I durant més de tretze anys de govern socialista no es tornà ni a la Generalitat ni a ningú un sol paper de Salamanca. I tampoc ningú no recorda ara que González exercí d'eficaç adormidor de les ferides mai no curades del passat. El ministre de Cultura de fa vint anys nomia Javier Solana, un apassionat i ferotge antiatlantista que acabà de secretari general de l'organització que tant demonitzava quan gastava pana a l'oposició. Just nomenat president, González rebé un consell del general Gutiérrez Mellado, antic quintacolumnista en el Madrid assetjat: «No remoguis el passat. Deixa que siguin les generacions futures les que ho facin». I González no només féu seu el consell, sinó que pocs mesos després d'arribar al poder es fundà el GAL, i l'extrema dreta enquistada dins l'aparell de l'Estat partí cap a França a segrestar i a cometre atemptats. Quina memòria es pot recuperar del 36 deprés del que passà en els anys vuitanta? Ara es desenterren cadàvers de la guerra per diferents indrets de la Pell de Brau, però per què no es va fer això fa dues dècades, quan molts dels testimonis eren vius? La Generalitat es pot sentir humiliada, amb raó, pel menyspreu d'Aznar, però la responsabilitat de tanta desmemòria no és d'aquest dretà, que va a la seva ben content, sinó d'un socialista sevillà que connectava millor amb els generals que amb la memòria col·lectiva.