Avui fa 25 anys de la mítica arribada del senyor Tarradelles a Barcelona i del seu Ja sóc aquí! que ha esdevingut icona de l'època. Un mes abans, l'11 de setembre, es visqué la manifestació de la Diada més famosa de la història recent de Catalunya. Sobre aquell dia, i si es vol beure en les fonts de l'hemeroteca, s'hi troben expressions grandiloqüents, inflades amb el convenciment d'estar redactades per a la història. Les xifres d'assistents fluctuen entre el milió i el milió i mig de manifestants, inclòs el poc compromès més d'un milió que encapçalava La Vanguardia. Anys després, un equip multidisciplinari (www.contrastant.net) ha avaluat totes les dades i, anàlisis serioses en mà, afirmen que solament hi assistiren 246.485 persones, aproximadament. Convé entrar a la seva plana per comprovar com són de neutrals i a què dediquen el temps lliure certes persones. Des d'aquesta mateixa autoritat, xifren la manifestació de dissabte a Sant Sebastià en una forca que oscil·la entre les 13.890 i les 16.987 persones. Molt lluny, també, queden les xifres reflectides per les agències de premsa i els diversos mitjans que hi assistiren, consensuades al voltant dels 100.000 manifestants convocats per la plataforma 'Basta Ya!
Per què vos cont tot això? Perquè he fet una panxada de rialles quan he sabut que la campanya a favor de la senyora Feliu Àlvarez de Sotomayor tampoc no ha begut en les anàlisis precises de les fonts i erra cada afirmació que fa. Bé, no sé si és una campanya a favor de la regidora o en contra de la candidata Cirer, si li volen encolomar aquesta rèmora en les llistes. M'és igual, jo seguiré rient a cada informació que contrast. La notícia ha «sorgit» aquesta setmana, succeí la passada; varen ser diversos els insultadors, dos; els culpables són artístes visuals, és un arquitecte i la seva companya; l'assetjament durà unes hores, quinze minuts mal comptats; el testimoni d'excepció va ser el senyor Damià Cànoves "secretari d'organització del PSIB", era el seu germà Salvador el present al desagradable espectacle... Podria afegir-hi informació, però no voldria fer malbé la candidatura de donya Mamen: no m'ho perdonaria mai; a mi mateix "vull dir", que les estones de riure que ens ha regalat aquesta senyora, amb les seves exposicions de figuretes, els insults i les desfresses a la page, són del més divertit que ha passat a la cultura d'aquest país en els darrers anys. Per això, només vos faré el resum del succeït segons un testimoni: una grollera i desagradable guerra entre pijos. Res més.
El que no vaig entendre és per què, quan ahir en el Parlament es va saber que s'havia declarat secret de sumari en el cas Mapau, qualcú afirmà, amb reiteració, saps que ho són de perilloses les sectes... A què es referia?
