Quan finalment la Unió Europea aconsegueixi absorbir uns quants estats més de l'est europeu els pagesos es trobaran que els productes no elaborats seran més mals de vendre. Una patata és una patata, sigui mallorquina o sigui polonesa, i l'únic que comptarà per als compradors és el preu. Una altra cosa és el que passarà amb els aliments elaborats. Tot el que tengui una etiqueta o una marca distintiva, cosa que s'aprecia com un valor afegit, tindrà molta més oportunitat d'arribar a les tendes i mantenir un mercat malgrat ser venut a un preu més alt. Les galletes d'Inca tindran més mercat que el blat o la farina. La confitura de taronja tindrà més mercat que les taronges. Si les previsions d'una baixada de les extensions cultivades a tot Espanya i als altres països de la UE actual són certes és perquè es preveu una baixada en la venda de productes no elaborats a causa de la competència dels estats de l'est. Fins ara ja havíem endevinat que si els olivars no han de ser abandonats, serà necessari que assegurem la qualitat de l'oli, el seu origen i puresa, i el seu empaquetat competitiu. I si els ametllers no han de desaparèixer, hem de treballar en la producció o de torró o altres productes i no vendre l'ametlla crua. El cas de l'oliva i l'ametlla el coneixem. Competim amb el Marroc i Turquia. El que ens arriba és distint, ja que els productes de l'est europeu no són mediterranis, però la solució haurà de ser semblant. Un dels llocs on més es ressentiran si no s'espavilen molt és a les terres planes on fan patates, com a sa Pobla. A les Illes ens fan falta empresaris que sàpiguem aprofitar la producció agrícola local per elaborar productes exportables. Si no els trobam les Illes deixarem de cultivar moltes quarterades.