S'ha sabut que s'han celebrat per Calvià unes jornades sobre «nacionalisme i mitjans de comunicació» perquè Pere Sampol hi era i va dir que «li agradaria que el candidat del PP fos Jaume Mates i que no està disposat a cap pacte amb aquest partit. 'Ens compixen i els mitjans diuen que plou' és la crida d'una jornada per un mitjans democràtics que se celebrarà el dia de sant Lluc a Barcelona sota la convocatòria de col·lectius alternatius amb l'objectiu de comprendre com els grans mitjans ens construeixen el món. Encara és més fàcil comunicar"se amb www.comunicacció.com o barcelona.indymedia.org que amb l'Ajuntament de Calvià, on, com a tants altres llocs de per aquí, funciona un lobby que sembla l'ordre de predicadors, que es reparteixen de forma sectària els quaranta sermons. De l'andana estant, es veu massa lluent el llautó de la coreografia d'aquest país"convent feliç. No debades molts d'ajuntaments "ara ha tocat el de Santanyí" es queden amb els vells convents abandonats i en runes per a equipaments culturals, sota l'enganyosa fórmula d'una beneficiosa operació immobiliària de fonaments sentimentals. Com si els ajuntaments "o el CIM que ha comprat la casa de Blai Bonet a Santanyí" fossin promotors de l'especulació urbanística. Potser, ho sien. O estiguin més aficats en el negoci del que seria desitjable.
Més que el que diu Pere Sampol i tots els que no votaran el candidat del PP, seria d'interès saber què en diuen del candidat els que estan obligatòriament obligats a votar"lo. I aquestes opinions no surten als mitjans o s'ha de llegir entre els percentatges de recolzament al passat congrés del partit conservador. Més que els pactes que estan disposats a fer, no surt informació sobre els pactes que tenen fets amb aquest partit 'ancorat en la dreta' i que tapen de silenci. Més que l'opinió de Pere Sampol sobre els mitjans, hauria de sortir la rigorosa anàlisi de com valoren els mitjans, el nacionalisme. Per qüestió d'aquesta valoració, en forma de publicitat institucional, un mitjà ha fet oli amb el mateix Pere Sampol, el seu veïnat de Montuïri, Joan Verger, i la presidenta del CIM, Maria Antònia Munar (per cert, que cap mitjà s'ha entretengut a veure on han sembrat els fassers arrabassats de la plaça de Costitx o què passa amb els centres de dia dels pobles de la mancomunitat del Pla).
I és que el microperiodisme, allò que passa cada dia aquí a prop encara és difícil d'assumir per uns mitjans cada vegada concentrats en més poques mans, que redueixen llocs de feina, baixen sous i sobrecarreguen de tasques els que no acomiaden. Vana esperança és la premsa de franc, empesa a cercar notícies fàcils i laudatòries per mantenir"se a flot en un "en excés" competitiu mercat publicitari. De la Premsa Forana ho va dir tot el Director General de Política Lingüística al darrer congrés, tot responent Jaume Lladó, quan exigia el reconeixement de la tasca normalitzadora feta al llarg de tants d'anys: 'Jo em pensava que habitualment el Govern vos posava anuncis d'aquests que no diuen res'. Encara és més fàcil saber coses de Madrid que del poble del veïnat o del de l'altre cap de Mallorca. I en són responsables els mitjans, però, també les institucions "ajuntaments sobretot" que pensen que els mitjans pròxims no han de dir res, que fan acte de fe normalitzadora i posen els anuncis obligatoris als mitjans en foraster.
I bè? Què no és normal que l'oficiant sigui qui hi vulgui guanyar més amb la mort d'en Boira? Idò què li passa al PP amb els mitjans de comunicació?
