nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
26°

La relació PSIB-PSM

El PSM ha decidit apostar fort, en la recta final electoral, per dos temes de sensibilitat nacionalista simbòlica que són elements de cohesió sentimental de la seva parròquia: la televisió balear en col·laboració amb TV3 i la reforma hipotètica de l'Estatut. De fet, segons com vagin les coses a l'immediat congrés dels «pesemeros», el mes que ve, podria ser que aquestes dues reivindicacions se convertissin en part dels condicionants que se sancionassin com a imprescindibles per a qualsevol futur pacte post-electoral. Són, tot dos, temes de «base» de la mitologia nacionalista illenca que el PSM considera com a propis i que veu que el PSIB antiquista li podria estar amenaçant. Els socialistes, que ara per ara se poden permetre el luxe d'apuntar-se a un bombardeig federalista pseudo-nacionalero si els convé, han vist la jugada i diuen que per a ells, perfecte. Que el que sigui més televisió i més autogovern, els va de perles. Pel que fa a la televisió, si segueixen tenint la presidència l'any que ve, esperen que el seu col·lega Pasqual Maragall sigui el nou president de la Generalitat amb suport d'ERC, i saben que d'aquesta manera seria el PSIB el que passaria a controlar totalment la recepció de TV3 a Balears que, juntament amb acords amb televisions locals, permetria finalment el famós i encara nonat «model propi audiovisual» que seria, bàsicament, la tele d'Antich per al futur. Part, òbviament, de l'Operació Antich que, sempre que se mantengui el poder, tendria en el quatrienni 2003-07 la pista d'enlairament definitiva i, llavors sí, amb clares aspiracions electorals (pel 2007) que posarien el PSM entre l'espasa i la paret. Per aconseguir-ho necessitaven una fase prèvia. Acotar l'espai polític al PSM no tant com a objectiu específic sinó com a conseqüència inevitable de l'ambició socialista la qual passa per aquest petit, però necessasri, plus d'autoctonisme. En el PSM, al principi, se'n reien de les pretensions antiquistes. Estaven segurs que el seu matalàs de vot era prou sòlid. Era allò del seu vot «fidel» del qual sempre n'han estat tan orgullosos, i amb raó. Però Mateu Morro, segurament el polític més perspicaç dels actuals dirigents de Balears, no se'n refiava gens ni mica, de tot plegat. Sabia que qualque cosa estava fallant aquests darrers anys. La confirmació la tengué aquest estiu: l'enquesta del Govern de juny d'enguany comparada amb la de l'any passat no deixa escletxa pel dubte. El PSM està perdent la famosa «fidelitat» de vot i, a més, amb nivells molt preocupants, com a cap altre partit mai no li havia passat a Balears. Ordenà el toc de «generala» i començar a fer el que sempre havia caracteritzat el partit per sobre dels altres: ideologia. I que és, precisament, del que duia anys oblidant-se de fer. Per això possiblement aquest pròxim congrés sigui el més sòlid, en aquest sentit, dels darrers. I quant a l'estratègia, el document que s'havia elaborat i que ho basava tot en allò que s'ha vengut a denominar el «nacionalisme transversal» (i que tan poc agrada a Morro) no se rectificarà expressament però si se «superarà» per una aposta de més ideologia. Però com que falta tan poc per a les eleccions és imprescindible fer visualitzar aquesta neo-aposta ideològica del PSM per intentar defensar-se del PSIB. D'aquí les apostes per l'impossible reforma de l'Estatut i de la televisió, i probablement d'altres que s'aniran coneixent més agosarades, ja que aquestes han estat encaixades per l'antiquisme amb tota tranquil·litat i, per tant, han resultat míssils fallits. Possiblement ara Morro i la direcció del PSM veu quin és l'objectiu pràctic del PSIB a través de l'Operació. No és el grapadet de vots que puguin fer l'any que ve, si és que en fan qualcun, a costa del PSM, sinó aparèixer com la referència útil del progressisme autoctonitzat que si té el Govern la següent legislatura, amb un PSM més desdibuixat (i encara més si perdés el diputat que temen perdre) tendria camí obert i lliure. Per tot això la resposta de Morro d'obligar a tornar l'interès cap a la ideologia i oblidar-se de la «gestionitis», els resultats de la qual tanta por li fan, és perfectament raonable i lògica. Si és o no efectiva, dependrà de si els anys perduts són recuperables o no.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.