Si hi ha un assoliment en el qual l'èxit del Pacte de Progrés és inqüestionable, aquest és l'aplicació del drecret de mínims en l'ensenyament del català. En només tres anys, el coneixement de la llengua pròpia ha avançat de manera inqüestionable entre els escolars, tant en els centres públics com en els concertats. Aquest èxit es deu a l'impuls donat per la Conselleria de Damià Pons amb el suport del conjunt del Govern, i també a l'empenta demostrada per les direccions dels centres, pel profesorat i per bona part dels pares d'alumnes. Això indica que no ens trobam davant un exercici de voluntarisme, sinó d'una gran demostració d'empenta per part de la societat civil. I en aquest esforç no s'han d'incloure només les famílies catalanoparlants, sinó moltíssimes de monolingües en castellà. Si aquest segment s'hi hagués oposat, l'aplicació del Decret de Mínims hauria estat molt més complicada. Però no ha estat així. El Govern ha trobat moltíssima col·laboració. Aquest és l'indicatiu més clar que fins i tot els sectors provinents de la immigració més recent entenen que l'aprenentatge de l'idioma propi de la comunitat per part dels seus fills serà molt positiu per al seu futur educatiu i professional.
Tant és així, que infants que parlen habitualment en castellà a ca seva fan a l'escola programes d'immersió lingüística sense cap problema. La llengua catalana té ara més vigor que mai a les escoles.
