Quina llàstima

Tantes opinions, elucubracions, previsions, prospeccions i anàlisis sobre les eleccions del mes de maig, però encara ningú no s'atrevit a contradir l'obvietat que, per l'esquerra, és impossible un govern sense pactes, i per la dreta, quasi. La dreta ha començat a reconstruir els pilons sobre els quals s'alçarà la possibilitat d'un pont (em referia a la dreta d'aquí, malgrat només té capacitat per fer gests, perquè, des de Madrid, tenen una curiosa manera de fer ponts a canonades...). És feble, precari, per ser exactes, però és qualque cosa. Pel contrari, l'esquerra que no albira cap possibilitat de govern monocolor, no sembla preocupada a demostrar que, sap governar dignament en coalició. El Debat sobre l'Estat de la Comunitat de la setmana que ve seria una bona oportunitat per, des de la diversitat innegable, fer imatge d'unió. Tot apunta que ningú no estarà per a aquesta tasca i es prioritzarà el personalisme, suposadament rendible mediàticament, a la imatge de coalició. Fins i tot, des de la rendibilitat electoral, em costa creure que és més eficaç veure els consellers fer de líders polítics i remarcar les diferències partidistes amb el president que representa a tot el govern, que marcar aquestes mateixes disparitats ideològiques des dels orgues adequats per això: els partits. Seria una sorpresa veure els consellers fer de consellers de l'únic govern progressista possible i els portaveus dels partits difinir les distàncies amb aquest mínim comú denominador anomenat Pacte. Seria una declaració de futur "que serà comú o no serà", però estic segur que la figurera podrà a la comandera; amb la qual cosa demostraran donar més importància a les xifres de popularitat, al futur personal, que al futur comú. Llàstima.