algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
24°

Quina llàstima

Tantes opinions, elucubracions, previsions, prospeccions i anàlisis sobre les eleccions del mes de maig, però encara ningú no s'atrevit a contradir l'obvietat que, per l'esquerra, és impossible un govern sense pactes, i per la dreta, quasi. La dreta ha començat a reconstruir els pilons sobre els quals s'alçarà la possibilitat d'un pont (em referia a la dreta d'aquí, malgrat només té capacitat per fer gests, perquè, des de Madrid, tenen una curiosa manera de fer ponts a canonades...). És feble, precari, per ser exactes, però és qualque cosa. Pel contrari, l'esquerra que no albira cap possibilitat de govern monocolor, no sembla preocupada a demostrar que, sap governar dignament en coalició. El Debat sobre l'Estat de la Comunitat de la setmana que ve seria una bona oportunitat per, des de la diversitat innegable, fer imatge d'unió. Tot apunta que ningú no estarà per a aquesta tasca i es prioritzarà el personalisme, suposadament rendible mediàticament, a la imatge de coalició. Fins i tot, des de la rendibilitat electoral, em costa creure que és més eficaç veure els consellers fer de líders polítics i remarcar les diferències partidistes amb el president que representa a tot el govern, que marcar aquestes mateixes disparitats ideològiques des dels orgues adequats per això: els partits. Seria una sorpresa veure els consellers fer de consellers de l'únic govern progressista possible i els portaveus dels partits difinir les distàncies amb aquest mínim comú denominador anomenat Pacte. Seria una declaració de futur "que serà comú o no serà", però estic segur que la figurera podrà a la comandera; amb la qual cosa demostraran donar més importància a les xifres de popularitat, al futur personal, que al futur comú. Llàstima.

Em mostren una carta signada pel batle emèrit de Palma, el senyor Fageda, i enviada des de l'organisme comandat pel batle-batle, la Societat Municipal d'Aparcaments del senyor Rodríguez. Destinada al veïnat de la plaça de la Porta de Santa Catalina, pretén explicar el succeït amb la lluita ciutadana pel manteniment de la plaça, però sense parlar de més ciutadania que dels 270 ciutadans interessats a comprar una plaça d'aparcament en aquell atemptat a la història urbana. Una altra llàstima.

Avui, a l'Auditòrium, en Joan Valent intentarà ser profeta a la seva terra. Em tem que si no l'enviam abans a fer una operación triunfo que l'hi escati les propostes, hi ha massa música en les seves partitures com per omplir la sala Magna. Una llàstima, però el país de les quatre illes no dóna per descobrir el perquè en Joan té èxit fora d'aquesta tan innexistent com real frontera, i ens conformam a demostrar que tenia tota la raó quan l'abandonà. Una altra llàstima més.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.