Quin ridícul, Senyor, veure el Ministre de Defensa i el Batle de Madrid, dues persones que no tenen precisament aspecte marcial, treient pit mentre sona l'himne de l'Estat espanyol i es va hissant una bandera de dimensions, com ha dit molt bé no sé quin polític, inversament proporcionals a la intel·ligència, almanco política, dels que han tengut aquesta idea! Això de retre cada mes un homenatge a la bandera «de tots els espanyols» és sens dubte la pardalada del segle, perquè suposa menysprear la força incoercible de la rutina, que mata indefectiblement tots els grans sentiments desprovists d'espontaneïtat. Molt bé, els dos o tres primers mesos potser la cosa tengui un èxit relativament discret. Però com es vol evitar que al cap de cinc o sis mesos això no estigui tan rebregat que al final es converteixi en una farsa? Vos imaginau el Batle de Madrid anant cada darrer dimecres de mes a fer la mateixa comèdia? Ben aviat n'estarà fart, i no diguem 'tots els espanyols' suposats propietaris de la bandera, que aviat quedaran reduïts, com a màxim, als quatre feixistes irredents de tota la vida. L'homenatge a la bandera es convertirà en una caricatura, una autèntica befa. I com vols llavors eliminar la cerimònia sense perdre definitivament els papers? Bé, de fet jo crec que aquesta darrera bufonada només demostra que el Govern i el PP ja els han perdut i són incapaços de recuperar"los. Només així s'explica que no s'adonin que hi ha molts de ciutadans amb passaport espanyol que no s'identifiquen amb la bandera que ells es volen encaparrotar en què és 'la de tots els espanyols'. No veuen ni són capaços d'entendre que no ho és. Que molts de ciutadans d'aquest país, fins i tot sense esser nacionalistes 'perifèrics', no l'accepten, perquè tenen el sentiment i l'íntima convicció, moltes vegades inarticulable, que aquesta bandera no representa tant una pàtria comú com un règim opressor i sectari. La toleren perquè venturosament han après a distingir les coses accessòries de les essencials. Però no la senten com a seva. Fins i tot estic per dir que, encara que han passat setanta anys, l'acceptació de la bandera tricolor republicana seria molt superior a nivell popular. Si realment volen intentar que els ciutadans acceptin la bandera, l'haurien de convertir en una bandera de reconciliació. Enlloc d'això, en fan bandera d'enfrontament. I quan veuen el fracàs de la seva temptativa, no saben rectificar, sinó que surten per les bardisses. El senyor Rajoy diu que tots els països fan homenatge a la seva bandera, però no diu que ni tan sols als nord"americans no se'ls ha acudit fer un homenatge cada mes. I el senyor Aznar, com sempre, es declara en possessió de la veritat i diu que tots els que no pensin com ell, en aquest cas en tema de banderes, són beneits o com a mínim estan acomplexats. Víctima d'un incomprensible, vist el personatge, complexe de superioritat, és incapaç d'entendre que la seva supèrbia provoca un enfrontament que fa les postures cada vegada més irreconciliables. No és que això a mi em tregui gens la son. Ja se les avendrà el senyor Aznar. Però convendria fer"li veure que la seva actitud potser fa pensar que ell no té complexes, però en canvi demostra que no té sentit del ridícul.