Hipòcrita model turístic

Amb la crisi econòmica de mitjans del anys setanta i en el context de la creixent efervescència política d'unes minories aïllades de la majoria social, aquestes començaren a parlar de la necessitat de canviar de 'model turístic'. Quasi trenta anys després, se segueix parlant del mateix, sense que el model, si és que n'hi ha qualcún que no sigui el de, qui dia passa, any empeny, hagi variat. Però els nostres polítics segueixen insistint amb un missatge políticament correcte, segons el qual s'hauria de canviar el model, i una pràctica contínua de no fer res per canviar"lo. Aquesta dissociació se va poder veure amb total claredat la primavera passada amb el patètic episodi de l'ecotaxa que PSM i part del PSIB volien fer passar a millor vida, quan només un any abans havia de ser la pedra de toc del nou 'model turístic': o sigui, primer que sí, llavors que no, ara que ja que hi és no la toquem... i demà els déus diran. Pura contradicció constant. Però no és només d'aquest Govern. Sempre ha estat igual. Si un observador neutral estàs tan malalt com per ser capaç de repassar el publicat per la premsa els darrers, posem per cas, deu anys del que han dit els nostres polítics (tots sense excepció) sobre el pressumpte canvi del tal 'model turístic', i ves, com veim tots, que res no s'ha fet, arribaria a la natural conclusió que els balears som uns massoquistes. Perquè ens creim els discursos dels polítics que, llavors, quan governen, no fan el que havien dit que farien. Bé, potser en part sí, que ho som massoques. Però més aviat, el que som, és hipòcrites i una mica cínics. Una minoria representativa de no res ens hem acostumat a regalar"nos les oïdes sobre com arreglar el món en general i Balears, en particular, al millor estil d'allò de l'absolutisme il·lustrat. Ho feim amb el català, amb l'urbanisme, i ho feim, naturalment, amb el famós 'model turístic' que, com que a alguns ens agradaria que fos d'una altra manera, arribam a pensar, angelets, que tothom pensa com nosaltres. I ca barret. I els polítics, que ho saben, clar, actuen en conseqüència: un discurs per a nosaltres, per quedar bé, i llavors mai no fer res. Perquè precisament això és el que vol la majoria dels ciutadans. Amb això del model turístic és, a on se veu més clarament aquesta dissociació absoluta entre el discurs políticament correcte de tots els partits (amb tots els matisos que s'hi vulguin veure) que se dirigeix a l'elit, i l'actuació real que se dirigeix, a través del no fer, a la majoria social. Duim tres dècades parlant de la necessitat del canvi de model perquè això que tenim és un suposat desastre, bàsicament perquè: 1) hi ha excessius turistes, 2) inconvenient concentració en els mesos d'estiu, i 3) que aquest monoconreu turístic és un suïcidi que ningú no pot desitjar. Voldríem canviar tot això per manco turistes amb més doblers, que venguessin més escalonadament, i no només que venguessin a cercar sol, sexe i diversió, sinó que fossin una mena de catedràtics d'universitat tots ells. Bé, idò en realitat, què pensen els nostres conciutadans de tot això? Vegem"ho amb l'enquesta del Govern del passat mes de juny. El 65'4% dels enquestats no veu excessiu el nombre de turistes. Quant a la concentració estiuenca, al 59'3% dels balears no els preocupa. I el pressumpte suïcidi que és el monoconreu turístic, el 59'6% considera que no és cap problema. Així les coses, no és d'estranyar que els polítics, en el cas del model turístic, duguin prop de trenta anys, dient el que les elits 'pijas' volem sentir, i fent allò que a la majoria social ja li està bé: que no facin res. Aquest és el vertader model turístico"polític: hipocresia.