Protestes a França

Han tret les senyeres i les pancartes de l'armari de París. La lluna de mel del nou Govern francès ha acabat més aviat del que esperaven Jean-Pierre Raffarin i els seus ministres. La setmana passada la Unió Europea els posava contra la paret pel pressupost que havien preparat, i aquesta setmana han vist la primera gran mobilització laboral de la legislatura. Milers de treballadors de les grans empreses nacionals franceses prenien els carrers per protestar la privatització que els espera. França es troba que hauria de vendre a la borsa moltes de les empreses emblemàtiques del país. Si volen baixar el deute estatal no els queda més remei, especialment si han de complir una de les promeses estrella: baixar els imposts. Però les empreses nacionals fan una funció un poc com la que faria la bandera espanyola de la plaça de Colón a Madrid: és el que treuen al rotlo quan algú qüestiona el perquè d'un país tan centralitzat. Ara bé, les protestes franceses toquen un altre assumpte encara més delicat. Els funcionaris francesos es demanen quina garantia hi ha per a les pensions dels que ara tenen 40 anys. En els darrers deu anys les grans empreses privades han retallat les seves aportacions a les pensions dels seus treballadors, i fan el que fa l'Estat: deixar caure que no hi ha garantia per als que ara entren al mercat laboral.