Albert Camus escriví una novel·la fa més de mig segle, titulada La pesta en què fa una al·legoria de la misèria i l'absurd humà a partir d'una invasió de rates. Ara Mallorca viu una «pesta» semblant, de grills pertot arreu i de rates a Manacor. És curiós, però quan més tensa es torna una societat, més coses estranyes passen. Des de fa un any retronen dos tams-tams: la crisi econòmica i la guerra que poden fer mal al turisme. Això ha generat pessimisme, un mal humor al qual han vingut a sumar-se les tempestes, les pluges i els cels grisos durant tot l'estiu. I ja se sap que quan no fa sol el mallorquí té els nervis a flor de pell. Però, a sobre, quan cau molta d'aigua les rates tragineres surten de les llorigueres i els grills s'ho fan tot seu, i no deixen dormir els que ja s'han gitat empipats i amb el cap embotat per tants de dies de mal temps. És el terrible congre existencial de les males èpoques que es menja la coa.

I per si això no bastàs, a l'illa dels grills i de les rates, dels mals humors i els mals de cap, se li acosten les eleccions. És el que mancava. Esperem, pel bé de tots, que l'any que ve torni el bon temps, les rates recuperin el terreny perdut sota terra, els grills descansin i Bush s'oblidi de descarregar les seves bombes sobre l'Iraq. Perquè si ho fa, la pesta continuarà, i la por a atemptats farà que vénguin menys turistes i la crisi econòmica, per molt momentània que sigui, sera un fet.

Així són les crisis, comencen amb rates i grills i acaben amb guerres. Conseqüentment, el partit que sigui capaç de fer la campanya més optimista, neta, clara i riallosa, serà el que guanyarà. Però si els representants criden al vot amb lladrades, males cares i atacs verinosos als contraris, en sortiran perdent. La gent ja no està per patiments i hi estarà molt menys després dels torrons, que enguany tal volta siguin una mica agres per tot el que pot venir de devers el Golf Pèrsic.

És el congre que es menja la coa.