La insolent apropiació de les institucions per part dels partits conjunturalment encarregats de governar-les provoca curioses situacions de paranoia. Per què una diputada, la senyora Estaràs, ha de convocar una roda de premsa per explicar els pressuposts que ha fet un govern quan aquest govern té una «delegació» a la contrada? Sabem que els governs mai s'allunyen dels interessos de les formacions polítiques que el componen, que és una llegenda allò dels governs de tots i per a tots, del sentit d'Estat i demés fórmules extretes d'innocents manuals amb títols a l'alçada de Manual per al bon govern, kumbaià, déu meu, kumbaià; però s'ha de demanar que es respectin les formes i allunyin aquesta sensació que el govern és la finca privada dels seus interins ocupants. El normal seria presentar els projectes governamentals a les seus "subseus, delegacions o sucursals" del govern i els dels partits en els partits. Per què aquesta confusió? Només em vénen al cap dues possibilitats: o els pressuposts són una arma de la contesa política i no senten vergonya en fer-ne evidència, la qual cosa tendria delicte si es pensa que parlam de tots els doblers de tots per a cobrir les necessitats de tots, o tenen dubtes de les capacitats d'estadista de la senyora Cirer...

La desaparició momentània de la sala de festes del Casino culmina un procés de reducció de l'oferta complementària a la bauxa de renou, sexe i alcohol. És la bauxa que m'agrada, encara que l'edat m'ha moderat el renou. El que no sé és si aquesta tendència respon a un simple fet estadístic, i som molts més els que ens agrada participar que badar, o que el badar és més car, i els nostres visitants no hi arriben. Sigui com sigui, ara més que mai, s'ha d'iniciar una reflexió tècnica i desapassionada sobre el futur de la indústria turística, perquè, el que està clar, és que, menys els propietaris engalavernats en l'ancestral caciquisme, la resta ha canviat i canvia. Convendria que, per primera vegada a la història d'aquest petit país, els afectats hi tenguéssim qualque cosa a dir, se'ns consultàs. Fins ara han fet i desfet sobre el solar de tots i, en el repartiment, a uns pocs els ha tocat una part més important dels beneficis i a la resta una part més grossa dels perjudicis. És hora d'equilibrar la balança o, com a mínim, acceptar els perjudicis amb coneixement.

Ara, que en les qüestions de manifestacions en el carrer, se l'agafen amb paper de fumar i fan de l'estricta legalitat una arma coercitiva, és hora de demanar si als que exerceixen el seu dret de manifestar-se amb banderes espanyoles al davant dels legalment i burocràticament concentrats a favor d'una altra causa, se'ls demanen els mateixos permisos, identificacions i garanties. Aplicar la llei fent parts i quarts s'anomena prevaricació.