Voluntària confusió

La desaparició momentània de la sala de festes del Casino culmina un procés de reducció de l'oferta complementària a la bauxa de renou, sexe i alcohol. És la bauxa que m'agrada, encara que l'edat m'ha moderat el renou. El que no sé és si aquesta tendència respon a un simple fet estadístic, i som molts més els que ens agrada participar que badar, o que el badar és més car, i els nostres visitants no hi arriben. Sigui com sigui, ara més que mai, s'ha d'iniciar una reflexió tècnica i desapassionada sobre el futur de la indústria turística, perquè, el que està clar, és que, menys els propietaris engalavernats en l'ancestral caciquisme, la resta ha canviat i canvia. Convendria que, per primera vegada a la història d'aquest petit país, els afectats hi tenguéssim qualque cosa a dir, se'ns consultàs. Fins ara han fet i desfet sobre el solar de tots i, en el repartiment, a uns pocs els ha tocat una part més important dels beneficis i a la resta una part més grossa dels perjudicis. És hora d'equilibrar la balança o, com a mínim, acceptar els perjudicis amb coneixement.

Ara, que en les qüestions de manifestacions en el carrer, se l'agafen amb paper de fumar i fan de l'estricta legalitat una arma coercitiva, és hora de demanar si als que exerceixen el seu dret de manifestar-se amb banderes espanyoles al davant dels legalment i burocràticament concentrats a favor d'una altra causa, se'ls demanen els mateixos permisos, identificacions i garanties. Aplicar la llei fent parts i quarts s'anomena prevaricació.