Avui matí s'inaugura a Ciutadella el congrés internacional que,
a redós del bicentenari de la Pau d'Amiens, estudiarà múltiples
aspectes sobre l'any 1802 a Espanya, en el canvi de segle i en el
marc de la recuperació de la sobirania sobre l'illa de Menorca.
Confés que som tan ingenu "o sigui un freturat de veritable nas
periodístic" que fins fa dos dies havia fiat ulls clucs de la
neutralitat i la bondat ideològiques d'aquest esdeveniment
acadèmic.
No és, ni prop fer"s'hi!, que no tengui credibilitat plausible
el prestigi dels professors d'Espanya i Europa que hi prendran
part; ni que les qüestions que hi analitzaran els catedràtics per
reconstruir el calidoscopi de l'època no siguin rics i solvents,
mereixedors del màxim respecte, i que tot plegat en resulti unes
jornades d'alta saviesa acadèmica. No, la cosa no va per aquí. El
problema, més aviat, rau en les intencions tàcites amb què s'ha
convocat la gran trobada per part de la Sociedad Estatal de
Conmemoraciones Culturales S.A., ens públic que depèn del Govern de
Madrid.
M'he adonat del marro en parlar amb l'historiador menorquí que
ha estat el primer valedor de la commemoració, el veritable pare
que, abans de l'arribada del 2002, havia estimulat voluntats i
feina, esforços de programació i disseny d'una efemèride, fent"ho
sense bandositats que tendissin a una pura i simple exaltació
d'espanyolitat "o més exactament, espanyolisme. Resulta que aquell
qui va moure tot aquest assumpte del bicentenari, amb tot el seu
grup de col·laboradors, ni tan sols han estat convidats a la
inauguració oficial. I no és la primera descortesia flagrant! El
mes d'agost, la mateixa Sociedad Estatal ens portà a l'illa un
soberg concert a tota orquestra sota la direcció de Jordi Savall.
La gent de la comissió del bicentenari, però, només fou mereixedora
de dues entrades. També l'agost, el mateix organisme havia remogut
els millors museus estatals i, dia primer, va inaugurar una
exposició de pintura, cartografia i objectes domèstics de l'època.
Ara bé, els veritables promotors de la celebració menorquina "és a
dir, els del país, els intel·lectuals locals, els insignificants
erudits de poble, per entendre'ns" no hi han pintat res, ni han
estat requerits per res. Els de Madrid, amb molta solvència
intel·lectual i molts d'euros per a despendre a províncies
"províncies recuperades!", ens han portat uns goyes admirables, mai
vists, procedents dels fons del Prado de Madrid. Mirat fredament,
la cosa resulta excepcional, inaudita i irrepetible per a una
Menorca que és un niell, que ni pesa socialment ni té prou poder
d'influència a escala espanyola. El resultat de la mostra artística
"em sembla a mi, a un del país que no és ningú" ha estat el pitjor
imaginable, a banda, és clar, del menyspreu a la cortesia habitual
entre bona gent, i sobretot exigible en algú que arriba de fora
convidat. No és que no s'hagin volgut deixar guiar pels nostres
experts, és que, enlloc de fer"nos una recreació social, artística,
econòmica o política, o de la quotidianitat de la Menorca de 1802
com a tema bàsic i central, s'ha exhibit l'Espanya del tombant de
segle, dins la qual, com un apèndix, s'han incorporat elements
esparsos de la Menorca d'aleshores. El matís és important. En
aquesta mostra s'ha imposat Espanya, i hi veiem abans l'Espanya
genèrica unicultural (amb uns afegits d'ambientació menorquina),
que no pas l'illa, que hi és reflectida complementàriament i sense
cap reconstrucció de conjunt. És com si l'ideòleg de l'exposició
hagi aspirat a renovar el dogma centralista de començaments del
XIX, en què Madrid creia que recuperar Menorca era deglutir"la, com
ja havia fet la monarquia borbònica amb altres territoris no
castellans. Si fa no fa, supòs que el que hem vist a Menorca aquest
estiu és un preludi "un assaig real"del que faria el centralisme si
recuperés Gibraltar. Les mones endèmiques de la zona serien
convertides en peluixs de souvenir. Entretant, Menorca ha estat
tractada com el peluix de 2002 de la Pau d'Amiens.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.