Com pot anar bé una conselleria dita de Salut, si la seva consellera està malalta? Amb contradiccions d'aquesta mida, no és d'estranyar que la senyora Munar les llanci a la cara de la guarda de quiques, i aquestes restin mudetes i empagueïdes, sense excusa que les conhorti. Això, per no parlar de l'aprofitament que la senyora Salom fa del servei públic de salut; impensable abans, quan hi havia gent d'ordre al capdavant de la institució, i resolia les seves avaries en la sanitat privada: «com ha de ser, que del contrari no sé de què menjaran els nostres» "pensaven, mentres consentien tenir les pitjors xifres de sanitat pública de l'Estat. Al final, el dia de la revelació divina, aquest poble de passarells enganyats pel fals progrés se'n temeran que tants de recursos a la sanitat de tots, tanta operació capdavantera, tant d'especialista estrella i tant de personal contractat amb millors condicions, només és perquè la consellera i altres rojos com ella puguin anar-hi sense pagar l'assegurança privada que distingeix els bons mallorquins del cabrum. Paraula.

El passat dimarts, poc abans d'anar al Parlament, un cotxe oficial m'impedia el pas pel carrer Reina Esclaramunda. Aturat al darrere (casc posat, no som suïcida), vaig poder veure sortir el batle de Palma, senyor Rodríguez, amb les mans buides a punt pel ganxo (de dreta, evidentment), i el seu escuder, el senyor Rodrigo de Santos, carregat de papers, a punt d'estar a punt, ambdós disposats per entrar a la seu de l'Ib-Salut. A la mateixa hora, i per tal de no reunir-se amb ells (com és ella), la consellera Salom s'amagava en un quiròfan públic amb l'excusa d'una malaltia. Segons les males llengües, per aprofitar que ja hi era, decidí xutar-se una epidural a la salut dels virreis de Palma. No s'hi posa per poc, la senyora. L'endemà, vaig poder llegir l'emprenyo del despitat senyor dels anells, i des d'aquí vull fer-li arribar la meva solidaritat pel greuge rebut: on s'és vist que una consellera de Salut la tengui delicada? A un govern fet de retalladures, a la tropa "com diu el senyor Aznar".

Per cert, que el seu escuder i exvirrei de l'Insalud ha trobat blan en aquest poble. Des de la meseta carpetovetònica no s'hauria imaginat mai topar amb un «xollo» com aquest: que s'acaba una feina, n'inventen una altra a mida per a ell, que s'acaba el seu padrí Rodríguez, la unió espiritual amb el recanvi (la recanvi, per ser exactes) li assegura les sopes; fins i tot, després d'haver-la fet quedar a l'alçada del betum quan n'era un subordinat seu (recordau el merder de les ambulàncies i la senyora Cirer sortir a defensar l'indefensable). Res, un «xollo» per a un home que ha demostrat ser fidel al partit, com un petit però sanguinari pit-bull.