Pareix ja clar que l'encara conseller de Treball del Govern i fins fa poc màxim responsable d'EU, Eberhard Grosske, serà el candidat del seu partit, i potser aliat amb Els Verds, a l'Ajuntament de Palma. Amb Grosske competint per la batlia palmesana l'escenari preelectoral acaba de tancar el cercle que inicià la sorprenent designació de Catalina Cirer. Tots dos, a les antípodes ideològiques i polítiques, representen un canvi radical sobre el que pareixia, fins fa pocs mesos, que seria la carrera de les eleccions municipals capitalines. Cap a finals de l'hivern passat i ben entrada inclús la primavera, l'anodina vida política municipal se mantenia dins els «apassionants» ritmes de sempre: la majoria conservadora que feia el que volia foradant la ciutat, i l'oposició que seguia dormint. Com sempre. Res no feia pensar que s'alteraria el previsible avorriment de la campanya electoral municipal. Talment com l'anterior campanya o anterior i, inclús, que l'anterior. Però la designació de Cirer començà a posar tot cap per avall. Ella, en el PP, ha tengut la virtut de fer creure i pensar a tots els conservadors, cap ni un ho dubta, que serà una mena de passeig triomfal fins a l'acte de transmissió de poder entre Joan Fageda i Cirer. La candidatura de Grosske ha tengut un efecte semblant en relació a l'esquerra. No tan intens políticament, perquè l'oposició són diversos partits, però sí quant a aixecar l'ànim psicològic dels hipotètics votants esquerrans deprimits que, segurament, entenen que tot un conseller i una persona tan coneguda com Grosske no aniria a l'escorxador: si accepta lluitar per Palma és que hi ha probabilitats que l'esquerra tengui la batlia.

I això, al capdavall, podria ser l'empenta que necessita el candidat socialista, Antoni Roig, per fer realitat allò que proclamen les tanques que inunden Palma: que ell és el canvi. Un parèntesi: a les tanques de Roig el logo apareix amb les sigles del PSOE que són el doble que les del PSIB, això és ser «més PSIB que no PSOE»? Tornem al tema. Com és que Grosske podria afavorir Roig? No se diu justament el contrari? Sí, se dóna per fet que Grosske farà l'efecte aquell de «cotxe granera» en relació a l'abstenció. És a dir, que s'espera, el PSOE mateix ho espera, que exciti part del vot que el 1999 i 1995, i abans inclús, el PSOE no aconseguia fer surar. Deia una vegada Andreu Crespí, exsecretari general socialista balear, que el repte a Palma pel 2003 era treure de l'abstenció uns 50.000 vots esquerrans. El PSOE hauria volgut un altre candidat al qual encarregar aquesta missió, perquè no creuen que Roig ho pugui aconseguir. Però Antoni Roig, que ha demostrat tenir més empenta i personalitat que molts d'altres en el seu partit, s'ha aconseguit assegurar la candidatura i tota la cúpula ha fet anques enrere. Se sol donar comunment per fet que Grosske seria el candidat a batle d'un hipotètic pacte d'esquerres. És a dir, se ve a dir que l'encara conseller és, en el fons, una mena de candidat tapat que, arribat el cas, se destaparà i taparà a Roig. Potser sí. Però no convé passar l'arada davant del bou. Grosske pot tenir, no hi ha dubte, l'efecte «granera» comentat però Roig, que és dels que creuen que no importa massa qui és el candidat sinó saber muntar correctament sobre les onades sociològiques, té al seu favor el que pareix ja indiscutible efecte Rodríguez Zapatero, segons coincideixen totes les enquestes. És a dir, la il·lusió dels esquerrans. Si se combinen els dos efectes, el resultat potser, com deia Crespí, que l'abstenció que sempre ha estat esquerrana (almanco des del 1991) disminuesqui. I per aquí hi haurà el rè de la qüestió. Si la participació s'acosta a un més normal 60% (en lloc del 50% de 1999), la llista afavorida serà sobretot la que encapçala Antoni Roig que, així, evitaria la majoria absoluta de Cirer. I si el PP no tengués majoria abosluta, i no perquè baixàs sinó més aviat perquè pujàs el PSOE, fàcilment podria passar de 15 a 13 regidors. I això voldria dir necessàriament que els socialistes en tendrien 10 o 11 i d'aquesta manera Antoni Roig podria ser el batle de Palma.