algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
13°

L'experiment

França fa servir una llei del 1936 que permet la prohibició de milícies privades quan vol prohibir un partit polític. L'ha emprada en diverses ocasions des de la II Mundial. Ha prohibit grups neofeixistes. També va il·legalitzar el grup d'extrema esquerra Action Directe, acusat d'accions terroristes en els anys 70. A Alemanya, la Constitució prohibeix partits antidemocràtics, i en els darrers cinquanta anys s'han prohibit dos partits. Un d'aquests ha estat d'extrema esquerra i l'altre d'extrema dreta. El tercer intent de prohibir un partit a Alemanya va fracassar, quan l'any passat es va descobrir que alguns dels suposats integrants del Partit Nacional Demòcrata havien treballat com a informadors de les forces estatals infiltrats en algunes organitzacions. Però el Regne Unit té el cas més semblant a Batasuna en el dels nacionalistes irlandesos, tot i que els britànics mai no han prohibit el partit, malgrat totes les sospites sobre lligams entre alguns membres del moviment polític i els que han protagonitzat actes violents a Irlanda. El Regne Unit va decidir que una prohibició d'un partit amb un suport tan gran com el de Sinn Fein faria més mal que bé. Un moment donat va voler tancar les vies pel que considerava propaganda nacionalista. Margaret Thatcher, en els anys vuitanta, va fer la passa inusitada de prohibir la retransmissió de les veus dels dirigents de Sinn Fein tant per ràdio com per televisió... pensant que desapareixerien les notícies. Pero els mitjans empraren veus d'actors per posar veus a les notícies. Uns anys més tard, quan Thatcher va perdre el poder, la llei va ser rescindida. En conjunt, no es té molta experiència en la promoció de la democràcia mitjançant la prohibició de partits, i els resultats no estan garantits.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.