Que descansin en pau

Ho supòs, i supòs que serien capaços de dir que gestos com aquests dels famosos són molt més eficients que els milers d'euros que es pugui gastar el Govern nostre en intentar recuperar el turisme alemany, entre d'altres coses perquè totes les accions que fa aquest govern són mirades de cap de dent. Crec també que deu ser una mica angoixant pels habituals de sempre, siguin residents o turistes, topar-se amb les inclemències i excessos d'alguns d'aquests happenings, com va passar a Deià amb el casament del bateria "o no sé quin instrument toca" d'un grup molt important però que jo, dins la meva ignorància, desconeixia. O l'embalum que arrossega el president Aznar entre personal de seguretat i cort d'adlàteres que li riuen la gràcia cada vegada que arrufa el bigoti. Llegia, l'altre dia, un article de J.F. Mira, que ara, d'ençà que l'il·lustre personatge ha triat Menorca per descansar, que ell pot baixar més tranquil·let a la platja a fer un volt, tot just quan el sol declina.

Però tanmateix no era d'aquests pros i contres d'allò que m'hauria agradat parlar-vos, sinó de certes actituds contradictòries i que van en dissonància al noble propòsit que els ha menat a aquestes illes. No vénen a descansar? doncs que descansin en pau i deixin de fer gestos contínuament electoralistes, que els gestos electoralistes que necessitam són, per exemple, que ens eximeixin de pagar taxes aeroportuàries, o que ens augmentin la bonificació per sortir de l'illa. No estan tan segurs de guanyar? A què ve, doncs, tanta parafernàlia?

Si no vaig molt errat, quan en Jaume Matas era alguna cosa com a sinònim de president en funcions d'aquesta terra, el Sr. Aznar, quan pegava un bot "com deim en bon mallorquí" a veure el rei, mai no volia parlar amb la premsa de qüestions pròpies d'aquestes illes. Ell era el president d'Espanya, per tant, si havia de parlar d'alguna cosa havia de ser sucosa, no aquestes menudències que «acaecen» en províncies. Ara no, ara pot entretenir-se en menudències, pot visitar els germans Riudavets, amb l'excusa que el major és el padrí d'Espanya, ningú no es malpensa que ho fa amb afanys i interessos electoralistes. Na Roseta Estaràs, diputada, va a fer una roda de premsa a Menorca, no és per res, però allà el caliu aznarià dóna un ressò específic a les seves paraules. I per si fos poc, fan un soparet, entre amics "res de l'altre món, un pa amb oli amb gambes i un poc de carn i xulla, poca, i molt de Jabugo" i n'Aznar, que no deu haver pagat ecotaxa, ni taxa aeroportuària, que és més cara, com la resta dels qui fan vacances, ens envest el Pacte de Progrés com si ell fos un Miura reconsagrat i n'Antich, Sampol i companyia uns «novilleros» afeccionats. Com quedam, parlam de menudències, Sr. Aznar o no en parlam?

Per ventura és que es vol treure de damunt el ministre Jaume Matas i vol recol·locar-lo. Si és així, gràcies Sr. Aznar. I com que descansen i només poden interrompre les vacances per segons què, resulta que ni ell mateix ni el Ministre Matas han pogut anar a Johannesburg a la cimera de la Terra, a prendre i aprendre algunes idees sobre què és desenvolupament sostenible. Però ja ho sap tot, fins i tot amollar tortugues al mar sense mullar-se els peus ni la gomina, no li calen més sabers i ara, aprofitant els pa amb olis a la fresca, va per aquí i per allà, en Matas, donant un protagonisme al Pacte de Progrés i els atribueix el poder, que no és poca cosa, de controlar l'economia mundial ja que els fa culpables de la crisi. Per acabar un apunt. Fins ara la llengua no havia estat motiu de discòrdia, ara ja tornen burxar amb imposicions, modalitats i altres herbes. Estan nerviosos? Necessiten fer ús d'aquest joc, si no brut, sí barroer? Ah! Esper que el títol de l'article, homòfon de condolences, no sigui apologia de res i per tant no conculqui la llei de partits. És que encara no he acabat de pagar l'ordinador i no voldria que me'l precintassin.