Toc de queda

Sigui com sigui, per aquest redol de món, Espanya i colònies, el declivi democràtic, fa més temps que començà. I encara no s'entreveu la remuntada. Els usurpadors de la democràcia segueixen collant l'aixeta de les llibertats.

Ara, els altaveus del Partit del Poder han decretat el toc de queda. Ens volen tancats a casa i sense piular. Ens volen fer jugar al perillós joc de terrorista el que protesti.

La democràcia és en estat de setge i ens han instaurat un toc de queda subtil i silent, però toc de queda al cap i a la fi. Terrorista el qui remugui, batasuno el qui no aplaudeixi.

L'estat de setge a la democràcia s'obri camí a tocs de porra, a tocs de queda, a tocs de difamació periodística, passant per damunt de joves cadàvers de reputació de joves. A toc d'estat, que és l'esdadi previ, amb una aparença encara democràtica, al cop d'estat.

Si la UCD va tenir el copet d'estat del 23-F (algun dels implicats en aquell sainet, ara s'atreveix a donar lliçons de democràcia!) i el PSOE va tenir el GAL, el PP té la Llei de partits (que ningú ho confongui amb la il·legalització d'una determinada formació política, que és una altra cosa), només que ara per ara, no ens atrevim a situar el fet en el zenit invers de la decadència democràtica. La imaginació que ha demostrat fins ara el poder per pervertir l'estat de dret, ens fa témer que són capaços d'arrossegar-nos més avall encara.

Té vostè una opinió pròpia distinta al discurs únic? Sap vostè diferenciar entre estat de dret i estat de dretes? És un roquer ideologitzat? No es preocupi, els conversos de fa quatre dies tenen la fórmula per democratitzar-lo: a tocs.

A toc de queda. A toc de mentida.
Des de Quintanilla d'Onesimo (el tal Onesimo, com tothom sap, era un heroi de la democràcia per l'estil del seu paisà més popular) ens arriben les darreres instruccions de com ser un bon demòcrata. El dia anterior, l'Oracle havia parlat des de Menorca, amb les fórmules específiques per les illes Balears. També els mateixos dies es podíia llegir, en un escrit del seu company de pàdel, quina seria la medicina que ens aplicaran a les «provincies rebels» d'ara fins les eleccions: pressió mediàtica i difamació continuada. A veure si encara faran que ens semblin bons, i allò que encara és més difícil, d'esquerres, els seus rivals del pacte de progrés.

Estrany agost mallorquí que dia sí, dia no, plou i estranys demòcrates aquests que empren com a llenguatge, el dels tocs.
Passa rere passa avancen, «impasible el ademán» i obrint-se pas a tocs, els neodemòcrates entusiasmats amb aquesta joguina que acaben de descobrir i que en les seves mans cada dia que passa perd més el seu sentit original. I cada silenci dels que som demòcrates, perquè sempre ho hem estat i perquè respectam la diversitat d'idees i creences, és una nova passa seva.

Un servidor es resisteix a restar mut davant cada nou atropellament a la diversitat i a la llibertat, es cometi aquest en nom d'una pàtria o d'una altra, d'una idea o de la contrària. I no volem callar davant aquest nou toc de queda.

Ens hauran de callar, com han fet altres vegades, a tocs.