Que en Biel Lacomba en sigui el responsable del disseny, ja és un estímul suficient per entrar a la plana d'informació sobre la Cimera de la Terra promoguda per la Conselleria de Medi Ambient, www.johannesburg2002.org . Però a dins hi trobareu més que un suggerent disseny: els continguts són múltiples, amb connexions interressants i informació actualitzada. S'ho paga, si teniu el temps i la paciència de fer aquesta penitència que és «navegar a rems», és a dir, sense retratar-se pagant línies desmesuradament cares (adsl, rsdi, cable...).
Quan hi entreu, vos sorprendran cinc preguntes definitòries: Qui talla el bacallà? Què hi ha a la cuina? Quan ens arribaran les empentes? Com es cuina l'aguiat? Per què no arriba a la taula? Amb aquests precedents ja podeu veure que si la consellera Rosselló ni hi ha anat, és per motius força diferents que els del senyor Bush o els del pare de la núvia, el senyor Aznar. Fins i tot, es pot esbrinar que, si el Mini-histèric de Medi Ambient els hi hagués deixat anar, el paper representat seria molt diferent del jugat per l'engominat ministre (basta establir la comparança entre els espais informatius que, a internet, dediquen ambdues institucions a la Cimera: el del senyor Matas "www.mma.es" és de passa tu, pobre i esquemàtic). Almanco en les petites coses, el govern de la guarda de quiques demostra les diferències ideològiques que els feren dipositaris d'una malmanada esperança.
D'entre els articles penjats ahir, destacaria l'entrevista radiofònica amb l'escriptor uruguaià Eduardo Galiano, on, amb un llenguatge ple de metàfores, recupera el discurs de l'antiglobalització com a sinònim d'universalisme. Certament, té tocs de cursileria pseudopoètica, com quan assegura que el dringar de les estrelles en el cel, en realitat és tremolor de por pel que els espera si hi anam. Però en altres moments la rigorositat de les dades acompanya les seves respostes i la claredat es manifesta pel damunt de la clarividència. Per exemple, quan refusa la idea de complicitat universal que implica assegurar que la humanitat és culpable del que passa a la Terra, perquè la meitat de la població viu amb menys de dos dòlars al dia i, si són còmplices, són molt menys còmplices que els altres. O quan, referint-se als atemptats ecològics, dictamina que tot crim es converteix, més tard o més d'hora, en un suïcidi.
S'ho paga navegar per aquesta pàgina, almanco per trobar el conhort de saber que, malgrat desaires de Bush i els seus escolans, en el món "de prop i d'enfora" hi ha moltes persones disposades que les Cimeres siguin qualque cosa més que passarel·les de vanitats i expenedores de certificats dubtosos.
