PP i PSOE fracassaren en el seu intent de guanyar les eleccions basques de l'any passat. En un escenari carregat de tensió i de violència, amb tot l'armament mediàtic espanyol criminalitzant el nacionalisme basc i ETA reprenent la seva violència criminal, els ciutadans euskalduns apostaren, de manera majoritària, pel nacionalisme.

Després del fracàs de Mayor Oreja i Redondo Terreros, PP i PSOE posaren en marxa una nova estratègia: criminalitzar Batasuna. El jutge Garzón, per un costat, i el Congrés dels Diputats, per un altre, feren ahir les primeres passes efectives en aquesta direcció. Batasuna ja és, a hores d'ara, un partit il·legal dirigit per presumptes delinqüents.

Els efectes d'aquesta proscripció els coneixerem aviat. No trigarem gaire a saber si els militants de Batasuna podran bastir una nova organització legal, com és la seva intenció, i si ETA podrà mantenir la seva capacitat assassina. Tanmateix, la il·legalització no acabarà amb l'ideal independentista ni farà desaparèixer els simpatitzants de Batasuna, que són més de cent mil i que, des d'avui, representen un problema afegit a la qüestió.

En qualsevol cas, i siguin quins siguin els resultats, no podem perdre de vista que els partits que representen més de la meitat de la població euskaldun estan en contra de les mesures de proscripció, i que la major part d'aquesta majoria també està en contra d'ETA. El panorama resultant pot ser interpretat com una operació de cirurgia feta en el cos d'Euskal Herria sense el seu consentiment, per uns partits que han efectuat un diagnòstic no compartit per la majoria dels principals afectats. Així, difícilment s'obtindran uns fruits que ens permetin parlar d'èxit polític.