Un nom i un llinatge mítics per als marroquins ha arribat a
Ceuta com a cap de les forces armades: Juan Yagüe, fill de qui fou
cap de les tropes marroquines que feren la guerra civil a les
ordres de Franco. Yagüe pare va morir a principi dels anys
cinquanta i no va poder viure el trencament de relacions entre
Franco i el Marroc, que provocà l'esclat de la guerra de Sidi-Ifni
de 1956 i acabà amb la Marxa Verda de 1975, quan el dictador ja
agonitzava.
Però entre 1936 i 1939 Yagüe pare fou tot un «Cid» per als
marroquins. Molts dels que després formarien l'Exèrcit de Mohamed V
(progenitor de Hassan II) eren veterans de l'assalt a Badajoz
l'estiu del 36, de l'atac a Madrid el novembre d'aquell mateix any
i de la conquesta de Catalunya dos hiverns més tard. Els marroquins
varen tenir un paper molt important en l'anihilament de la
República, sobretot els primers i decisius mesos, quan Franco tenia
pocs soldats espanyols formats a les seves ordres. Durant dècades,
el franquisme intentà esborrar de la història el fet que haguessin
estat marroquins els que dugueren el pes de primera línia en la
destrucció de les organitzacions democràtiques espanyoles. Però al
Marroc, que no saben ni han sabut mai el que és una democràcia,
aquella «col·laboració» no s'ha oblidat. El seu Exèrcit actual, que
és un poderosíssim poder fàctic que envolta el novell Mohamed VI,
té molt present el «favor». Les cúpules dirigents marroquines
encara se senten «creditores» d'Espanya. Es demanen, des de la seva
òptica, per què Espanya els dóna ara l'esquena si ells posaren la
carn de canó per «netejar» la Península de republicans, i feren
possible que al capdavall el seu veí del nord sigui ara un regne
«igual» que el seu. I no comprenen per què bona part del Marroc ha
de viure en la misèria mentre l'ara opulenta Espanya neda dins
l'euro. Per sobre dels conflictes de Ceuta, Melilla i Sàhara,
aquesta és la clau de la divergència: cada cop més rics a un costat
i pobres i altius a l'altre. Yagüe fill haurà de fer entendre a més
d'un marroquí que els temps passen i que el desenvolupament és
fruit de la suor dels pobles, no de les guerres d'extermini i del
reclutament de soldats colonials per esborrar del mapa un govern
legítim.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.