Ja sé que no és un títol que passi desapercebut, però vos promet que tampoc no és un reclam per a obligar-vos a fer la passadeta per aquest indret, enmig d'un diumenge d'agost, amb les foteses com a genèrica i general meta estiuenca. Res d'això, o tot alhora, em mou. Perquè és la vocació de servei públic la que em motiva a oferir-vos, com a lema promocional, la conclusió d'una conversa mantenguda ahir, vista la manca d'idees en aquest camp. Però anem a pams. Vos parlava d'una conversa reveladora i convendria afegir-ne qualque dada més. L'interlocutor és alemany amb residència i petit negoci aquí, i no entén l'interès que aixequen les notícies de Mallorca en els mitjans del seu país, ni moltes altres coses que no vénen al cas. Veureu, segons diu, l'altre dia hi havia un programa d'una important cadena alemanya, en prime time "asegurà, dubtant dels meus coneixements de llengües", en el qual es feia comparança entre s'Arenal i no recordava on d'Hongria. Dels preus, millor no parlar-ne perquè a tots ens han pres per turistes qualque vegada; del servei, el meu narrador no digué res, no sé si perquè el programa no ho canava, perquè no n'hi ha res a dir o que l'altre era encara pitjor; sigui com sigui, passà al punt que més el desorientava i em digué: «Oferiren imatges de llocs de bulla i aquí hi havia la música baixa o apagada a partir d'una hora i allà la marxa seguia sense límits...» Conclusió seva: «Els alemanys tenim la sensació que a Mallorca no ens volen.»

Toca'm els dallons! El que, segons qualcuns, volien de noltros és la disposició absoluta, pagar per fer el que volen, sense més límits que la cartera (ho entenen perfectament i no es queixen, que en això de la prostitució hi ha escandalls). I jo que em pensava, en llegir declaracions de desamor teutones, que se sentien despitats perquè no els volíem a tots alhora o als que disposen de pocs recursos econòmics o als que ens augmenten els preus immobiliaris o als que volien comprar Raixa. I no, la malvolença se sent quan posam en pràctica costums europeus de socialització del benestar, amb drets i deures com els seus, inclosos el del descans, el silenci i altres petits detalls pels quals ells, allà, han lluitat molt per aconseguir-los. Toca'm els dallons!

Així que he decidit oferir el lema promocional gratia et amore. Si qualcú em retreu falta de professionalitat publicitària, que miri els anuncis de benvinguda (sic) del Consell Insular i triï. Pens que val més una imatge desenfadada de meuca que la tristor caduca que vessen les tanques uemites. Caduca i indignant, com bé ha mostrat en Maties Salom. Ara, el pitjor seria que, per arreglar-ho i en nom d'aquest estrany consens que han inventat, vegem imprès, Mallorca, m'agrades puta i quica. De més grosses n'hem vistes.