El camí de l'ocurrència

És curiós com els propietaris d'hotel s'han torbat molt a descobrir que el més important és la imatge. L'ecotaxa ni augmenta "com diu voler el govern de la guarda de quiques" ni disminueix "com asseguren els despitats membres de l'oposició" la qualitat dels nostres visitants, ni la quantitat, ni els beneficis que, mal repartits, deixa. L'impost era i és això: un dels molts imposts que omplen la vida dels occidentals i als quals ens hem avesat amb resignació. El que sacseja els anomenats mercats emissors és la imatge que dóna el receptor, i en aquest punt era i és positiva l'ecotaxa, per allò que ens diferencia de la competència amb el valor afegit d'un soposat respecte i rigorositat, i eren i són negatius l'enfrontament entre propietaris i administració i la penosa posada en escena. Camí les aigües del seu curs, els empresaris d'hoteleria, que n'hi ha i de bons, haurien de fer silenciosa anàlisi (no necessitam més aldarulls) de la seva actuació i dels personatges que l'han provocada. Veurien com han fet d'infanteria d'uns sinistres personatges amb altres motius, objectius i ressentiments. Basta fer inventari dels organitzadors de trobades i encontres per a tenir el llistat dels aprofitats catalitzadors del malestar: des de personatges als quals l'actual govern ha llevat vergonyoses prebendes i tèrbols contractes fins a representants financers a la recerca del forat perdut, hi ha hagut de tot, menys empresaris de veres, actuant de sacerdots d'estranyes litúrgies. És hora de saber qui ha utilitzat a qui i per què. Però, per favor, que la neteja sigui discreta: no tenim espai per a més espectacles lamentables.