Ferran Aguiló

De les persones

Ferran Aguiló23/05/02 0:00

A més de la vanitat que omplirà les sales de l'hotel Valparaiso aquest cap de setmana, una de les principals diferències entre la cimera que s'hi visualitzarà i la que tindrà lloc a fora del recinte emmurallat de policies i pors, serà la predefinició dels resultats. A hores d'ara, els alts funcionaris i polítics dels ministeris de Medi Ambient de l'Europa comunitària ja deuen passar a màquina els resultats de la cimera, incloses les traduccions a moltes llengües, menys la pròpia del país amfitrió (som un país?). Queden pocs farbalans per teixir, i allà, prop d'una famosa casa de cites de Palma, poc o gens els debatran. Al contrari, els organitzadors de la contracimera, poc saben dels resultats, ni si n'hi haurà: tot, menys la intendència, està per fer. Possiblement, però, les dues activitats tenen en l'intercanvi personal, en la coneixença de les singularitats dels participants, la seva millor raó de ser. Arribat a aquest punt i com a apologia de l'intercanvi d'idees, recomanar-vos la participació a la contracimera, perquè a les persones només ens està oberta aquesta. L'altra, la de les pors i la seguretat, només és per a càrrecs, encara que n'hi ha d'incapaços d'entendre-ho.

A vegades, sobretot quan no n'hi ha més, copiar solucions d'altres llocs és una més que bona idea. Ho dic pels pilons que permeten el trànsit als residents en el seu barri. Bona idea i excel·lent còpia. Aquesta vegada, l'ajuntament del senyor Rodríguez ha tingut la modèstia de rendabilitzar qualcun dels centenars de viatges que han fet, fan i faran els seus membres. Enhorabona, sincera i total, per haver entès el que fa temps reivindica qui té dos dits de seny: la ciutat ha de ser habitable; transitable si pot ser, però habitable en primer i principal lloc. Costarà que ho entenguin la resta de ciutadans, legítims propietaris de les seves mancances, però no els hauria de tremolar la mà a l'hora de continuar amb la política de recuperació ciutadana. Ara només falta que, a més d'entendre el principi d'habitabilitat, facin messions pel de sostenibilitat, imprescindible per al futur. Clar que, en un futur desitjable, el batle hauria de ser qualcú que s'estimàs la ciutat, i no com s'estima una empresa que t'ha sortit rendible, sinó com s'estima les persones (el que en sap), des del respecte a les diferències i no des del paternalisme magalomaníac i suficient de qui somia modelar l'altre a imatge pròpia. Esperarem.