Bèsties i camells

TW
0

No pot ser vera que els doblers públics es gastin per a alimentar l'ego de qui, en aquell moment i momentàniament, mana. No pot ser o, en el pitjor dels casos, no ho hauria de ser. Ara bé, si no és per això, i descartada la corrupció (per ara) com a dubte, s'haurian d'esmerçar a fer-nos veure la intenció d'aquella despesa, el perquè els nostres doblers van cap allà i no a una altra banda, fins i tot a risc d'haver d'avaluar-ne el rendiment. Per exemple, no basta argumentar que s'intenta dur el millor teatre possible en un programa com a Teatres del Món, si, en cas d'aconseguir-ho, no ens expliquen fil per randa què pretenen amb aquesta inversió. Digau-me pesat: encara estic corprès per la representació de La Caiguda, però, a mesura que se'm passa la impressió, m'augmenta l'emprenyadura. Quin negoci, direu, i teniu raó, perquè no és possible efectuar la despesa que significa un programa de teatre "de qualitat «acceptable» com a mitjana" elaborat des del derrotisme, en el millor dels casos. Bon teatre i la sala quasi buida és una contradicció en si mateixa, a no ser que tots convenguem en la incultura irredenta del nostre poble, la banalització de la cultura entesa com a entreteniment i demés pessimismes per l'estil.

En aquest cas, un programa de teatre només serveix per a alimentar l'ego de qualcú, i s'ho pagaria saber de qui. Per altra banda, l'anul·lació constant i conscient de qualsevol costum col·lectiu de consum cultural, és un fet del qual sí en sabem el nom i els llinatges dels responsables més propers. Tot això "tan sabut", es carrega automàticament en el compte del deure. Què hi apunten a l'altra columna, la de l'haver? Grans paraules i pocs fets. Per què una entrada a una funció, que ja se sap amb dèficit, ha de costar 19 euros? Agreujaria aquest dèficit que les entrades tenguessin un preu simbòlic, de foment, de donar peixet, de promoció, de didàctica, d'habituament o com volgueu anomenar al procés de recuperació cultural d'un poble que, segons totes les anàlisis, encara s'ha d'inventar? I la pregunta a l'inrevés, com pensen omplir qualque dia un teatre (he dit teatre, no només espectacle), i de què, si no ho fomenten? S'ho pagaria tenir uns dirigents, almanco, a l'alçada estratègica del camell de la cantonada, d'aquell que reparteix «xocolate» gratuït a la sortida de les escoles. Els nostres traficants culturals, en contra de totes les lleis i lògiques, en reparteixen només entre els addictes... Qualque cosa no funciona.

De qualsevol manera, aquesta no és la causa de l'ascens del feixisme a Europa, però sí que en pot ser un símptoma. A mesura que la política s'allunya del seu component utòpic a la recerca d'una societat millor "més culta, rica, lliure, desvetlada i feliç" i es conformen a fer gestió i populisme, la bèstia feixista creix. I mossega.