Bèsties i camells

En aquest cas, un programa de teatre només serveix per a alimentar l'ego de qualcú, i s'ho pagaria saber de qui. Per altra banda, l'anul·lació constant i conscient de qualsevol costum col·lectiu de consum cultural, és un fet del qual sí en sabem el nom i els llinatges dels responsables més propers. Tot això "tan sabut", es carrega automàticament en el compte del deure. Què hi apunten a l'altra columna, la de l'haver? Grans paraules i pocs fets. Per què una entrada a una funció, que ja se sap amb dèficit, ha de costar 19 euros? Agreujaria aquest dèficit que les entrades tenguessin un preu simbòlic, de foment, de donar peixet, de promoció, de didàctica, d'habituament o com volgueu anomenar al procés de recuperació cultural d'un poble que, segons totes les anàlisis, encara s'ha d'inventar? I la pregunta a l'inrevés, com pensen omplir qualque dia un teatre (he dit teatre, no només espectacle), i de què, si no ho fomenten? S'ho pagaria tenir uns dirigents, almanco, a l'alçada estratègica del camell de la cantonada, d'aquell que reparteix «xocolate» gratuït a la sortida de les escoles. Els nostres traficants culturals, en contra de totes les lleis i lògiques, en reparteixen només entre els addictes... Qualque cosa no funciona.

De qualsevol manera, aquesta no és la causa de l'ascens del feixisme a Europa, però sí que en pot ser un símptoma. A mesura que la política s'allunya del seu component utòpic a la recerca d'una societat millor "més culta, rica, lliure, desvetlada i feliç" i es conformen a fer gestió i populisme, la bèstia feixista creix. I mossega.