Un miracle

Tenc amics en ambdues parts de l'afer Gremi de Llibreters i tem perdre qualque estima si no aconseguesc fer-me entendre amb claredat (si ho aconseguís i la perdés, mala sort). Crec que objectivament es veuen un parell de coses clares: la política de subvencions anomenada de suport genèric és una herència del passat molt còmoda en el present "còmoda per als polítics, que no han de «banyar-se» en prendre decisions qualitatives, i còmoda per als editors, que ja la imputen com a ingrés sense haver de molestar-se a guanyar-la"; i el Gremi té un funcionament poc clar, a causa d'actituds mafioses, com denuncien uns, o del voluntarisme que els regeix, com argumenten els altres. Sigui el que sigui, un interlocutor de les institucions, que maneja elevats pressuposts d'aquestes, hauria de tenir més cura i parèixer transparent, a més de ser-ho. Aclarides aquestes premisses, podríem parlar amb més propietat i sabríem si els seus estatuts contenen les revelacions de Fàtima o qualsevol altra informació susceptible de ser utilitzada pels enemics d'Occident, o només la desídia els fa, més que secrets, allunyats de qui els demana. Les acusacions vessades aquests dies, tenguin el percentatge de raó que tenguin, haurien d'ajudar a fer desaparèixer una idea molt generalitzada sobre el món de la nostra cultura: que és endogàmic i clànic, es retroalimenta en cercles molt limitats i tancats, i les institucions en són còmplices, per manfutisme, per inutilitat o per complex de culpa (no sé què és pitjor), segons les capacitats-incapacitats dels governants de torn.