Tenc amics en ambdues parts de l'afer Gremi de Llibreters i tem perdre qualque estima si no aconseguesc fer-me entendre amb claredat (si ho aconseguís i la perdés, mala sort). Crec que objectivament es veuen un parell de coses clares: la política de subvencions anomenada de suport genèric és una herència del passat molt còmoda en el present "còmoda per als polítics, que no han de «banyar-se» en prendre decisions qualitatives, i còmoda per als editors, que ja la imputen com a ingrés sense haver de molestar-se a guanyar-la"; i el Gremi té un funcionament poc clar, a causa d'actituds mafioses, com denuncien uns, o del voluntarisme que els regeix, com argumenten els altres. Sigui el que sigui, un interlocutor de les institucions, que maneja elevats pressuposts d'aquestes, hauria de tenir més cura i parèixer transparent, a més de ser-ho. Aclarides aquestes premisses, podríem parlar amb més propietat i sabríem si els seus estatuts contenen les revelacions de Fàtima o qualsevol altra informació susceptible de ser utilitzada pels enemics d'Occident, o només la desídia els fa, més que secrets, allunyats de qui els demana. Les acusacions vessades aquests dies, tenguin el percentatge de raó que tenguin, haurien d'ajudar a fer desaparèixer una idea molt generalitzada sobre el món de la nostra cultura: que és endogàmic i clànic, es retroalimenta en cercles molt limitats i tancats, i les institucions en són còmplices, per manfutisme, per inutilitat o per complex de culpa (no sé què és pitjor), segons les capacitats-incapacitats dels governants de torn.

Abans, quan no hi havia ecotaxa, teníem dubtes sobre quina era la voluntat divina en amollar una barrumbada en assenyalats «dies turístics». El «sempre plou quan no hi ha escola» només responia a una estoïcista resignació al davant de la inexorable natura. Però ara, que ja s'albiren capacitats diabòliques en la guarda de quiques que ens governa, s'ha resolt la incògnita i ja no som orfes de culpables, ans el contrari: tenen nom i llinatges, càrrec i, sobretot, poderosos i perversos enemics (poderosos, ja ho sabíeu, perversos, ja ho sabrem).

No és un advertiment, més aviat és una suposició, però si els propietaris no accepten l'impost com han acceptat tots els imposts anteriors: remugant i pagant alhora, aquesta societat els pot donar l'esquena. I més ara, que les fornades d'immigrants dilueixen els atàvics vincles jeràrquics que reverencialment ens unien "vés a saber per què" als senyors. Si així fos, i una demostració de força sempre és susceptible de generar-ne una altra en sentit contrari, el caciquisme manifestat pels propietaris hauria aconseguit un miracle per aquestes terres: avortar la gestació d'una dreta civilitzada.