Ferran Aguiló

Per on vulguin

Ferran Aguiló28/03/02 0:00

A vegades un mal començament no és sinònim d'un pèssim final, però quasi. De qualsevol manera, em permetreu dubtar de les possibilitats que un centre cultural arribi a ser un centre de cultura si comença per no saber en quin barri s'alça. Podeu riure a voler, però una de les «grans conquestes» del batle de Palma, senyor Rodríguez, fetes per «vendre» just abans de les properes eleccions, per no encertar no encerta ni on és. Ja em direu si, amb aquests antecedents, podem covar qualque esperança de tenir centres culturals menys abandonats que el projecte estrella d'es Flassaders, per posar un exemple de la coneguda seqüència: inversió, inauguració i encefalograma pla. Clar que ara ja no ens ve d'una batlada i, si el senyor Rodríguez decreta que cas Moliner és sa Vileta, qui som jo per recórrer a la inútil història, per recordar que abans d'ells Palma tenia toponímia, i relacionada amb la història, la nostra història, per a major delicte. Si ens han «inventat» un riu o una «història faraònica», menyspreat el subsòl on s'hi diposita el nostre passat i venut l'espai que ens quedava, per quins set sous cas Moliner no ha d'haver estat sempre a sa Vileta i no a Son Serra, on la pèrfida història s'hi encabrona en situar-ho. Ja veureu com un dia, les cronologies de la ciutat es classificaran amb aR i dR (abans de Rodríguez i després d'ell mateix, pels neòfits en la matèria).

No sé si a Petra també classificaran la història amb un abans i un després de la polèmica del tren, però tot apunta a una ruptura social de considerables dimensions. Pels que no hi vivim i ens cau enfora, aquesta rebel·lió «des de d'alt», encapçalada pel batle pesemero, ens sorprèn i confon. Si, a més, s'hi distingeixen enfrontaments suposadament fraticides (el suposadament ve perquè no s'han demostrat germans o, com a molt, ho són de llet de pot; del de xuclar, vull dir) entre partits del Pacte; s'hi suposen interessos privats en les expropiacions i excessius personalismes, tot és un embull descomunal i, sobretot, una afronta al raciocini. Abans d'anar a cercar qui té més signatures (curiosament, els contraris a les tesis del batle que, a la vegada, són contràries a les del Govern), qui lluita perquè el tren no li xapi el trast per tres pessetes o qui té el bar a la cantonada de la desitjada estació, el primer que convendria aclarir és què ha de ser el tren per a Mallorca en general i per a Petra en particular; i aquest principi el defineix la política del Pacte quan declara el ferrocarril com articulador del territori i contrapès de l'ús abusiu del cotxe. Llevonces, cal saber si un tren allunyat del poble n'afavoreix o en dificulta l'ús. I quan això sigui clar, i jo crec que ja ho és, endavant les atxes; que si s'ha de pactar cada pam de traçat no existiria política de govern. I no sé si molts ho defensarien com a principi.