N'han mort un altre

Després, arribat a casa, per TV3, que, creis-me és molt més àgil que tota aquella fantasmada de la CNN+, he sabut que l'assassinat era un padrinet de prop de 70 anys anomenat Juan Priede, l'únic regidor del PSE de la localitat d'Orio, Guipúscoa. Que havia baixat a fer un cafetó amb gotes a la taverna de baix de casa. Tenia habitualment dos escortes privats, però sembla que aquella estona els havia donat permís per estirar les cames i no eren amb ell en el moment de l'atemptat. Un tret al cervell acabà amb qualsevol possibilitat de vellesa plàcida, de manteta damunt els genolls, de batalletes de transicions democràtiques contades als néts, de vermellors taronja de postes de sol a La Concha, de «potes» d'amagat del metge de capçalera.

I la gent, el personal, llevat dels responsables polítics diversos, clar, municipals, parlamentaris, governamentals per delegació madrilenya, que s'han de fer la fotografia dels cinc minuts de silenci, deia, la resta, res, que sembla que la boira no vol escampar, avui, i no fa temps del temps. I això és dramàticament trist, encara que la meva ja llarga experiència em faça saber a cau d'orella que és el normal. L'animal humà s'acostuma a tot, sobretot si succeeix enfora. I per alguns Euskadi ho és enfora. Per mon pare al cel sia, Ciutat ho era molt enfora. Qualcú potser és de l'opinió que l'Afganistan, Iraq, Pakistan, totes aquelles terretes on el Bush s'hi espassa o està ben a punt d'espassar-s'hi la mala lletrada congènita estan tan enfora que cap esquitx ens pot arribar. No se sospesa que en tres hores de vol t'hi pots plantar i beure el llim de la seva misèria, tocar amb les mans les conseqüències, els danys col·laterals de la devastació que els amiguetxos de l'amo, que fabriquen bombes i són per a ser emprades, i endemés finançaren una campanya electoral, han causat a la pell de la terra i de les persones d'aquells indrets. És enfora. Ja ni tan sols són notícia de primera pàgina de cap diari. Potser sols un dia i a un raconet, pàgina dos, a baix a l'esquerra, que és allà on ningú hi vol cap anunci. Ni els assassinats d'ETA, ni els de Bush, ni els de Sharon, ni dels palestins, que almanco tenen els dallonses d'autoimmolar-se, pobres d'ells i dels que arriben a poder matar. Pobres malnats. Carn de canó que és ben aprofitada pels golafres de tota la vida. De tota la mort, volia dir.

Endemés, he tengut la humorada de fer una vintena de cridades telefòniques, així, sols en pla de confirmar una teoria, una caparrudesa meva. La pregunta ha estat la mateixa per a tots, gent plural, fins i tot algun poeta, mira tu. Perdona, bon dia, tu em podries dir que nomia aquest que ETA ha assassinat aquesta setmana a Orio? I tots: no, però si m'ho deixes mirar a l'ordinador, t'ho diré tot d'una. I que no, gràcies, això també ho sé fer, jo. I una altra pregunta: recordes el nom d'algun dels quatre darrers que han mort per atemptat d'ETA? Podeu creure que el resultat ha estat el mateix? Ningú recorda cap nom. Un em diu, sí, aquell policia.., calla mem, però al final tampoc en recorda el nom si no és amb l'ajut de l'ordinador.

Sopit el panorama, no ho troben vostès? Possibles lectors, em farien el favor d'aplicar-se l'enquesta sense consultar l'ordinador i fer-me arribar el resultat? Potser vaig errat i sols es tracta d'excentricitats meves? Avui no em dóna la gana d'eixalar paraules, ni maquillar-les, apa: assassins, fills de la gran bagassa, que els guanys de matar no vos bastin per medecines.