Quan el PP va decidir iniciar una estratègia grollera
d'assetjament a Felipe González, basada en bona part en un front
judicial que desgastaria el govern socialista, sempre procurà que
el valedor màxim de l'operació, i gran beneficiat, José María
Aznar, quedàs com a subjecte passiu: com aquell virginal polític
que «recollia» el clam «social» (òbviament, més aviat mediàtic) per
fer un «bé» a la societat. Era imprescindible que Aznar no
aparegués com a part de la operació (per si anava malament), sinó
com un instrument de regeneració davant la que ell considerava
evident degradació i corrupció socialista. Com és conegut, els va
sortir rodona, l'operació. Està clar que la vergonyosa utilització
de tot el que tenien al seu abast per fer president Aznar (que va
incloure atacs gens dissimulats al rei) no té res a veure amb els
polèmics afers político-judicials que aquí s'han donat els darrers
anys: els casos mediàticament batejats com Bitel i Mapau. Ara bé,
sí que hi ha punts que se poden comparar. Vegem-ho.
Mentre que Aznar actuava com ja s'ha dit, amb un cinisme que li
suposà grans rèdits electorals i polítics, fugint del protagonisme
judicial, aquí el Govern en general i el president Francesc Antich
en particular s'han banyat a fons. No és bo mai que un govern
presenti querelles o que s'impliqui en batalles judicials. No ho és
que ho faci un partit, que en pot sortir escaldat, o sigui que que
ho faci directament tot un govern i el seu president és
perillosíssim. Però així s'ha fet. Encara després que el jutge
arxivàs divendres passat el cas Mapau, qualcú feia declarar al
president Antich despús-ahir, que ho considerava una decisió
«insòlita i sorprenent». El que és insòlit i sorprenent és que
ningú no li digués al president que era moment d'estar-se calladet,
dir que respectava les decisions judicials i intentar fugir del
desastre en què l'han aficat. Per què és perillosa aquest
implicació? Per dues raons, fonamentalment. Totes dues polítiques,
sense entrar en el fons judicial.
La primera perquè si s'hi implica un govern i el seu president,
inevitablement si el procés judicial no va com preveien, se gira la
truita: l'acusat en surt políticament reforçat i l'acusador queda a
la defensiva. Mirem l'exemple del cas Bitel: la setmana passada ja
entrà en el debat del Parlament, quan el PP l'usà com arma d'erosió
política contra el Govern; la reacció d'aquest provocà una
llenegada del conseller Francesc Quetglas que insultà el PP i José
Maria González Ortea dient-li «nazi». El principal perjudicat pel
cas resulta que queda poc manco que la part dolenta de la història.
Gran errada. Si no s'hagués implicat el govern, qualsevol dels seus
membres hauria pogut sortir a la trona a tirar balons fora, una
vegada arxivat el cas. Però en implicar-s'hi de tal manera, ja n'és
part. Amb el cas Mapau passarà dos quarts del mateix, i els
destinataris en seran més: començant per Antich, seguint per Pere
Sampol i acabant amb Eberhard Grosske. A Aznar, el PSOE intentà
implicar-lo directament en l'estratègia d'encalç a González. Mai no
ho aconseguí. Aquí, el PP i Matas no tenen necessitat d'implicar-hi
Antich i el Govern, ja s'ho fan tot solets. Segona raó.
Implicar-s'hi tant significa un in crescendo de tensió. Ja s'ha
vist. Recursos pel cas Bitel i pel cas Mapau. Enlloc de treure el
president d'aquest embolic, encara li afiquen més. Per què no l'hi
haurien d'implicar? Perquè amb els arxius dels casos, canvia
radicalment el panorama. La tensió que ofegava la part acusada
(Jaume Matas i el PP) ja està, com a mínim, repartida: li agradi o
no al govern i a Antich no no són ells els que «gestionen» ara
aquesta tensió; l'altra part també l'usa com a instruments
d'erosió. Per si no queda clara l'argumentació, basta veure el que
deia ahir mateix el secretari general del PP nacional, Javier
Arenas, exigint a Zapatero i al Govern que demanàs perdó a Matas.
Res és pitjor, per a un govern, i més a un any de les eleccions,
que tenir fronts de tensió política dels quals res de bo en pot
treure, i en canvi hi pot perdre molt. L'intel·ligent és salvar al
president del desastre. Aquí se fa el contrari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.