nubes dispersas
  • Màx: 11°
  • Mín:
11°

Clam a una societat perduda

No m'impulsa a escriure aquesta carta ni la voluntat de comprensió ni tan sols la de notorietat, només l'escric perquè la ploma deixi constància del pensament d'una jove que creu en l'existència d'una societat cada vegada més consumista, devastadora i hipòcrita. Una societat que necessita que li expliquin el que són els valors humans; una societat que necessita imperiosament trobar el camí.

Sense anar més enfora, la falta de consciència que aquesta té cap als temes de l'ecologia. Gent i organismes públics als quals no cap al cap que la preservació del medi, molt més enllà d'una necessitat econòmica, és un deure moral que ens hauria de preocupar a tots perquè ens hi jugam el futur, tot. Crec també en una joventut manipulada per la publicitat, la moda, pel què diran... joves en segons quins aspectes molt buits, sense iniciatives ni inquietuds (tal volta sí que en tenen, però ho ignoren perquè no han tengut una oportunitat a la vida que les hagi potenciat). Al·lots i al·lotes que tan sols troben satisfaccions personals en les coses més superficials que la vida moderna constantment ens «brinda». Tard o d'hora tot aquest bombardeig de publicitat, manipulació i pressió social fan que un individu caigui en el nefast consumisme, el qual arriba molt sovint allà on la consciència ha desaparegut, arrasant amb tot tipus de valor.

La meva raó encara es nega a comprendre la posició de la majoria de joves cap a la nostra pròpia cultura. Massa joves d'avui en dia es foten de la nostra llengua, història i costums, i no saben fer res més que emborratxar-se, sortir de marxa i poca cosa més. Alerta! No vull significar amb això que no s'hagi de sortir, el que tan sols defens és que en aquesta vida hi ha altres coses a part d'anar a Tito's COOL.

Una cosa que m'enerva molt és que vagis a un restaurant i vegis que el primer idioma està en alemany, llavors l'anglès i per últim el català (que molt sovint és substituït pel castellà). És que encara no s'han assabentat que aquí es parla el català? És que posar primer un idioma estranger abans que el propi és deixar-nos en segon pla i que jo sàpiga els turistes són ells. Com a mallorquins hem de continuar defensant i estimant les nostres arrels, però com molt bé va dir Roman Piña, amb amplitud de mires, sense exclusivisme i des de la solidaritat.

Marina Amengual, estudiant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.