Com que, aquests dies, tothom diu la seva respecte de l'ecotaxa,
avui em veig empès a dir-hi la meva, o sigui a aportar"hi un parer
menorquí. Sé d'antuvi que fer açò és, per definició, una nimietat,
i que en una organització social inevitablement circumcèntrica com
la nostra, el que gosi a dir el darrer anell "l'òrbita més
allunyada del nucli", no compta un borrall. Però bé: ho
manifestaré, modestament, per si servís per repolir la creació
d'una fiscalitat "quedi dit per endavant com a pancarta de
manifestació" que redundi en un necessari endreç de l'afeixugat,
l'espremudíssim medi ambient de les illes.
Crec, en efecte, que les Balears estan freturades de capacitat
econòmica i financera adient. Finalment, el problema és tan senzill
com una operació aritmètica pueril. Disposam d'una solvència en
caixa que és, més o menys, directament proporcional a la població
nativa i de dret (posem devers 750.000 persones). Alhora ens veiem
empesos a haver de fer front a una dotació d'equipaments i
d'infraestructures també proporcional, o boni bé, a l'allau
turística: posem pels volts dels deu milions d'éssers humans que,
pel cap prim, van i vénen, que transiten les carreteres, i que cada
dia posen a prova els aqüífers i els desguassos dels milers de
quilòmetres de clavegueres, etcètera, etcètera. L'al·lot que hagués
de resoldre aquestes elementals sumes i restes, ¿a quin resultat
arribaria? Doncs a partir d'aquesta obvietat que a vostè el sutja
ara mateix, la conclusió rutlla sola: no disposam pel que hem de
gastar i pel que hem de mantenir. El desequilibri és
incontrovertible. Amb la mà al cor: no li sembla?
Dit açò, supòs que aconseguiria certa unanimitat "i tanmateix
les adhesions unànimes em fan venir por pel que flairen de
casernàries"; hi hauria unanimitat, insistesc, si apuntam el sector
turístic com el que, preferentment, abrusadorament, incideix sobre
el territori, i aquell que sotmet a dures proves les capacitats de
les nostres infraestructures. Idò bé, un sentit primari de la
subsistència ens aconsella, primer, buscar un equilibri mínim entre
ingressos i despeses. No advocaré per la comptabilitat perfecta
d'«açò tenc, açò despès, i ni un cèntim més», però la racionalitat
a què el fet ens obliga resulta ineludible. I segon consell: la
faula de la gallina dels ous d'or mereix, per part nostra, la
màxima cura.
L'ecotaxa, per tant, em sembla una aposta còngrua, plausible.
Altrament és la plaga d'imperfeccions que, en l'actual versió,
contaminen aquesta proposta fiscal. Un exemple punyent: tota la jet
set amb casa pròpia en els nostres cobdiciats rodals estiuencs, se
n'escapolirà, i, és clar, no voldria que passés com en la guerra de
Cuba, en què anaren a morir només els fills dels pobres, perquè els
rics s'hi redimien cofois sense maldecaps.
Ara que, pensat amb certa ironia, l'ecotaxa que perdrem per
aquest cantó dels «casatinents» ens vindrà compensada per la que
hauran de pagar els 13 diputats de Menorca i els 13 de les Pitiüses
cada vegada que pernoctin als hotels de Palma per acomplir llurs
deures parlamentaris. Exposada la cosa així, aquest model d'ecotaxa
reclama una urgent cirurgia plàstica i reparadora. A vostè no li ho
pareix també?
I no obstant tot l'anterior, acabaré amb una observació
postrema. És una pura, brodada marca identificativa de la nostra
autonomia. Abans de tenir el blat en el sac i ben lligat, ja
circulen comentaris sobre les primeres inversions que ens donarà
l'impost. Saben quins són? Aquells que avancen que és segur que a
Mallorca es comprarà el fortí d'Illetes; que tal volta, potser, no
se sap encara..., seguirà després l'esponjament de les Freixes de
Talamanca; i a Menorca..., ni idea. O sigui: primer i segur
Mallorca; Eivissa, ens ho pensam; i Menorca, ja ho veurem, hi ha
temps. Per mi, la CAIB serà creïble el dia que les coses es
comencin, segures, per l'oblidat perímetre que aguanta el melic
balear.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.