nubes
  • Màx:
  • Mín:

Per què pot guanyar el PP? (I)

Fins a l'estiu-tardor de l'any passat el PP era un cadàver polític i el seu presumpte líder, Jaume Matas, estava ja incinerat políticament. No és una apreciació personal només, sinó que així ho reconeixien en privat no pocs polítics conservadors. Vuit mesos després el PP està exhultant i Matas ja es veu l'any que ve en el despatx que ara ocupa Francesc Antich. Per què tot ha canviat tant en tan poc temps? Bàsicament per dues raons. Una, perquè tot el que amenaçava el PP ara s'ha capgirat i són instruments conservadors contra el Govern. Dues, per la imatge de desunió del Pacte de Progrés.

El cop de passar a l'oposició, el juny de 1999, va ser molt intens per al PP. No era, només, el fet de deixar el poder, sinó que tenien la convicció que tots els seus ressorts de poder econòmic i social, teixits durant tant de temps, se'ls esvaïrien i la conseqüència inevitable seria que tots els grups i organitzacions socials que consideraven seus els anirien abandonant. Així, l'anàlisi deprimida que feien els duia a estar convençuts que el 2003 la llosca que rebrien seria enorme. Se sentien acorralats. Sense forces. El panorama era desolador. El seu líder, Matas, se n'havia anat a Madrid (la primavera del 2000) i no feia cap menció de tornar. El partit era un desastre en el qual la direcció, a la pràctica, no existia. Estaven a la defensiva, desesperadament. L'esquerra, amb una aparentment hàbil utilització del que mediàticament s'han anomenat els casos judicials Bitel i Mapau, afegí pressió contra Matas durant el 2001 i part d'enguany. La sensació entre els conservadors era que estaven perduts. Que no tenien res a fer el 2003. Però a partir de l'estiu-tardor de 2001 tot comença a canviar. Primer lentament. Després, ara, molt més intensament. Si s'observa amb atenció es pot contemplar com, fins a l'estiu passat, el PP només tenia com a aliats socials els hotelers i un únic front de teòrica erosió del Pacte: l'ecotaxa. I pareixia una batalla perduda, a la vista que Antich havia convertit aquell impost en bandera per liderar una massa social que amenaçava d'esvair Matas. Ara, l'ecotaxa és tal maldecap per Antich (havent-li fet figa tothom) que no sap com desfer-se'n, i s'ha produït l'efecte boomerang: el que era quelcom en positiu ara sembla ser negatiu, la volen ajornar, no saben com, i aquesta imatge de debilitat l'aprofita Matas per liderar la pressió social contra el Govern. Una imatge de debilitat governamental que ha quallat socialment. Tots els sectors socials conservadors que se sentien a la defensiva fins l'any passat, ara se senten poderosos. El Govern d'esquerres no els fa por. Al contrari, estan convençuts que el venceran l'any que ve i els seus tornaran al poder. Exactament el mateix fenomen d'efecte boomerang ha passat amb els casos judicials contra Matas: el tenien contra les cordes, arribant (primavera de 2001) a amagar-se per no donar la cara. Eren els temps en què en el PP apareixien veus que demanaven un congrés extraordinari. Aparentment, el partit conservador estava a punt de desmoronar-se. Paradoxalment, tot allò que el tenia acorralat, ara és motiu per treure pit i atacar Antich i tot el Govern «d'esquerres» (naturalment, salvant UM). Coincidint en el temps amb aquests efectes boomerang contra el Govern, el PP ha fet canvis importants per preparar aquest darrer any de legislatura i intentar convertir-lo en un infern per a Antich. Reorganitzà la cúpula del PP, entrant-hi el totpoderós home de Palma, José María Rodríguez. A Eivissa, el desaparegut Abel Matutes sembla com si volgués tornar a posar pau. A Palma l'oposició a Joan Fageda no consta que existeixi. Canvi del director de TVE-Balears per afavorir el PP. I els festejos amb UM han permès fer renéixer l'esperança del pacte «natural» entre les bases conservadores abans deprimides i ara convençudes que el pacte està fet, per si no hi ha majoria absoluta.

És a dir, figa de l'ecotaxa, esvaïment dels casos judicials contra Matas i posada a punt del partit i de tot el que té al seu abast. Tot, al mateix i poc temps, coincidint amb la imatge de desunió del Pacte, que s'analitzarà demà. Per tot això podria guanyar el PP.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.