Només és una hipòtesi, tan possible com qualsevol altra després d'assolir la categoria de fet. Perquè, en aquest país que ens ha tocat viure, tot és impossible fins que la realitat s'encarrega de demostrar el contrari. Idò bé, només com a hipòtesi, si el poder judicial, entès com el conjunt d'alts càrrecs de la judicatura, cada vegada depèn més de la majoria absoluta, sense marges per a la dissidència, i la classe judicial torna a ser això: una classe que rebutja els nouvinguts, es torna endogàmica i desenvolupa, sense dissimul, un festeig amb el poder polític, omnipresent i sense control d'una oposició desarmada... cal preguntar-nos quan ens falta per a la supeditació total del judicial a l'executiu "que ja s'intueix". Llavors, que a ningú no li sembli estrany si un membre de l'executiu esdevé intocable a força de prometre «escalafó» a qui l'hauria de jutjar. És una hipòtesi, però convendria mantenir-la per molts d'anys en aquest estatus. Del contrari, la majoria absoluta del PP esdevindria majoria natural tipus PRI. És una hipòtesi, clar, o no?

Els turistes alemanys, quan arribin a la taquilla virtual de l'ecotaxa, ja hauran deixat part dels seus menuts d'euro en els comerços del seu país. Des del primer dia de l'any que ve, qui compri una llauna de cervesa o una petita botella de tònica, haurà de deixar 25 cèntims en depòsit fins que retorni l'envàs a un lloc de reciclatge i pugui recuperar la «prenda». Si la beguda té el format anomenat familiar, la quantitat serà de mig euro. Que no és el mateix? És vera, però només perquè els bramuls dels propietaris no deixen arribar el missatge proteccionista, o de retorn en forma de medi ambient, als ciutadans europeus, molt més sensibles en aquest tema. Bé, més sensibles a ca seva: quan surten al tercer món, qualcuns alliberen la bèstia contaminant que duen dins. Es tracta de fer veure que aquest país de quatre illes i cap frontera és com «ca seva» o, com a mínim, un lloc civilitzat.

Un detall quasi imperceptible, i important per a pocs (segons es veu). L'anunci que cada dilluns inserta Sa Nostra en la premsa local "on s'hi presenta el programa d'activitats culturals per a la setmana", d'un temps ençà ha perdut mida i línies de contingut. Programen menys actes, «però més repartits per tot Balears» "m'ha respost un alt càrrec de la casa". Seria demagògic responsabilitzar d'aquesta disminució "un 30% del pressupost" la nova presidència del senyor Pocoví, ni té temps d'haver canviat res, ni la programció s'improvisa per setmanes. Però no és agosarat suposar que el sector dur victoriós, que pregonitzava assolir rendibilitats comptables o exagerava qualsevol disminució d'aquestes, oblidant la rendibilitat social que els comprometia amb el país, tindran motius d'alegria. Llàstima.